Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Real Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Real Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica una nova sèrie d’articles en què reprèn la seva erudició i fascinació per Itàlia i el seu llegat cultural i científic. Es tracta, en concret, de “El moviment artístic de l’Escola de Siena”, “Les aportacions més importants de Florència a les humanitats i a les ciències”, “L’Acadèmia Pontaniana de Nàpols” i “La fascinació de Nàpols“, publicats entre els passats mesos de juny i juliol a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “El moviment artístic de l’Escola de Siena”, l’expert repassa la història d’un moviment artístic fonamental als albors del Renaixement italià, entre els segles XIV i XV, una evolució subtil de l’art gòtic i la tradició bizantina. “A diferència del naturalisme tridimensional i rotund de Florència, amb el Giotto, l’estil sienès va humanitzar els rostres i va aportar profunditat, però va mantenir una marcada elegància lineal, fons daurats i un lirisme decoratiu. L’Escola Florentina va assentar les bases del Renaixement mitjançant la ciència, l’anatomia i la perspectiva tridimensional. L’Escola Sienesa es va mantenir fidel a l’espiritualitat gòtica i al refinament líric. Va mantenir l’anomenada ‘resistència gòtica'”, resumeix.
Per la seva banda, a “Les aportacions més importants de Florència a les humanitats i a les ciències”, Callabed recorda com l’humanisme florentí va transformar la mentalitat europea en desplaçar el teocentrisme medieval. “El seu impacte va assentar les bases de la modernitat en revaloritzar la raó, la cultura clàssica grecollatina i el potencial humà, influint en el pensament, l’educació i l’art en tot el continent. Florència es va convertir en el bressol de l’humanisme gràcies a la florida de les arts liberals i al suport de grans mecenes. També són molt importants les seves aportacions a les ciències en astronomia, matemàtiques, societats científiques, enginyeria i ciències naturals”, assenyala abans de citar algunes de les seves figures clau.
A “L’Acadèmia Pontaniana de Nàpols”, el president del Club de Pediatria Social presenta el que considera un dels primers i més influents focus de l’humanisme renaixentista al sud d’Europa. “Fundada originalment a mitjan segle XV sota l’auspici del rei Alfons V d’Aragó, aquesta institució va revolucionar el panorama intel·lectual en transformar les tertúlies informals en una estructura acadèmica dedicada a la reflexió científica, literària i artística. Nascuda a la cort aragonesa amb el nom de Porticus Antonianus, va ser instituïda pel poeta i historiador humanista Antonio Beccadelli, conegut com ‘il Panormita'”, rememora.
Finalment, a “La fascinació de Nàpols”, l’acadèmic aborda la història d’una ciutat en què convergeixen la cultura grega, l’ordre romà i el llegat espanyol, celebrant una recent visita. “Segons la mitologia, Parténope, filla de Cal·líope i del riu Aqueloos, va ser condemnada pels déus per no haver sabut seduir Ulisses i va anar a morir a les costes de Nàpols. Roma hi va deixar intactes la seva llengua i la seva cultura. Cèsar August, Ciceró i Neró van quedar fascinats per aquest vestigi de cultura hel·lènica que va continuar vivint davant els seus ulls. Alfons V d’Aragó va arribar a aquestes terres el 1443 i hi va entrar amb la seva cort d’humanistes. A la seva biblioteca s’hi reunien celebritats com Lorenzo Valla i Antonio Beccadelli. Cada dia es llegia els clàssics. Va ser l’origen de l’Acadèmia que va passar a anomenar-se de Pontano. El rei Alfons també va quedar seduït per aquesta terra”, conclou.
Llegir “El moviment artístic de l’Escola de Siena”
Llegir “Les aportacions més importants de Florència a les humanitats i a les ciències”
Llegir “L’Acadèmia Pontaniana de Nàpols”
Llegir “La fascinació de Nàpols“
