Sr. Màrius Carol · Pedro Madueño, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
Màrius Carol, exdirector i conseller editorial del diari “La Vanguardia”, es basa en les tesis d’Enrique Morera, reconegut jurista, fundador i president no executiu del despatx Balaguer-Morera & Asociados Abogados (BM&A) i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), a la seva habitual columna d’opinió en aquesta publicació per analitzar la situació de la judicatura espanyola. El periodista, de fet, cita el discurs amb què Morera va ingressar a la Reial Corporació el desembre del 2022, “La condició d’independència i imparcialitat en dret: el seu contrast amb l’antropologia i els biaixos cognitius”, que es consolida com un referent de la matèria. Al seu treball, el recipiendari abordava l’evolució dels conceptes clau del dret al llarg de la història i les diferents tradicions jurídiques: la imparcialitat i la independència.
“Un biaix és una inclinació, preferència o error sistemàtic que evita el judici recte o el condueix cap a una direcció determinada. Els anomenats biaixos cognitius són dreceres mentals del cervell que ens poden precipitar a l’error o a la injustícia. L’advocat Enrique Morera va dedicar la conferència d’ingrés a la Reial Acadèmia Europea de Doctors als biaixos cognitius que amenacen la imparcialitat dels jutges i poden conduir a resolucions irreflexives. No és un assumpte menor, sinó crucial a les democràcies modernes, on cada vegada resulta més difícil mantenir la independència dels tribunals davant la voluntat d’alguns d’intervenir als descosits de la política”, inicia Carol la seva argumentació.
Membre del Tribunal Arbitral de Barcelona i professor del Màster en Economia i Direcció d’Empreses (MBA) de l0escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, l’acadèmic considerava a la seva cerimònia d’acceptació que aquests conceptes d’imparcialitat i independència en funció de les circumstàncies que poden influir a l’ànim del jutge o tribunal cridat a resoldre un litigi. “Majoritàriament, la doctrina i la jurisprudència refereixen que la condició d’independència es limita a circumstàncies de fet que afecten l’individu i, en conseqüència, resulten objectives.
Dr. Enrique Morera
La imparcialitat, al contrari, al·ludeix a un estat mental del decisor o emissor respecte als interessats en el seu judici o en relació amb el seu objecte. Així, pot dir-se que imparcialitat es refereix a l’absència de condicions subjectives del subjecte que poguessin afectar a la seva equanimitat i rectitud. Ara bé, tot i que en hipòtesi es pugui considerar que una situació de dependència no determina per se parcialitat, el cert és que per al dret això no és així”, va explicar.
Per a Morera, el dubte raonable sobre la imparcialitat amb base a l’aparença es va filtrant a la judicatura espanyola, que històricament havia sostingut amb fermesa el rigor i la professionalitat sense matisos de jutges i tribunals. Un fet que cada vegada queda més de manifest amb l’estimació d’algunes recusacions. “No hi ha cap dubte que al llarg dels últims anys s’hi aprecia una lenta, però contínua, evolució que intenta trencar l’exasperant rigorisme positivista que impedeix una de conforme interpretació de la normativa que permeti avançar en les garanties d’allò que constitueix el més gran dels drets fonamentals, que determina que comptar amb un juzgador lliure de tota sospita de falta d’imparcialitat o d’independència és el primer dels pressupostos per obtenir una tutela judicial efectiva, com expressament consagra la norma constitucional”, va afegir.
