Dr. Alfredo Rocafort
Alfredo Rocafort, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, membre de la Junta de Govern de la Fundació Independent, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote i acadèmic de número i president de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), presenta la ponència “Emergències i eclosió del poder mundial”, que s’inclourà entre els treballs de la X Trobada Acadèmica Internacional que la Real Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març a diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers”. El president de la RAED sintetitza a aquest treball la seva última obra sobre la geopolítica que s’obre pas en aquest segle XXI. Al seu discurs, l’autor defensa la premissa que Europa no és una geografia, sinó una consciència, i apel·la a la construcció d’un futur fonamentat en els valors democràtics que han configurat el continent, demostrant que la intel·ligència i l’ètica poden superar la força de l’actual ordre internacional.
“Davant l’hegemonia unipolar i el multilateralisme liberal que van estructurar l’etapa posterior a la Guerra Freda, emergeix un escenari caracteritzat per una multipolaritat asimètrica, la proliferació d’actors no estatals amb capacitat d’influència, el creixent protagonisme de la tecnologia i una disputa cada vegada més intensa per la legitimitat política, normativa i cultural. És el moment d’examinar conceptes clau com a sobirania, seguretat i interdependència en un entorn de vulnerabilitat compartida, així com la fragilitat de les democràcies liberals, l’auge d’autoritarismes adaptatius i la consolidació del Sud Global com actor amb agència pròpia en la configuració del sistema internacional. Així mateix, s’imposa una reflexió epistemològica i ètica sobre l’exercici del poder en un món interdependent i complex, subratllant la necessitat d’una governança responsable, plural i orientada al bé comú com a condició per afrontar els reptes globals contemporanis”, introdueix l’expert la seva exposició.
Per a Rocafort, aquesta transformació del poder global que va més enllà del simple relleu de potències: es tracta d’un canvi qualitatiu en la seva pròpia natura. El model liberal sustentat en l’hegemonia dels Estats Units i el multilateralisme institucional mostra clars signes d’esgotament. Les intervencions militars fallides, la crisi financera del 2008, la polarització interna i un lideratge cada vegada més erràtic i transaccional han erosionat l’autoritat moral i la capacitat de consens de Washington. En paral·lel, l’ascens de la Xina proposa un model alternatiu basat en el control polític centralitzat, el desenvolupament econòmic accelerat i una interpretació estricta de la no-ingerència, exemplificat en iniciatives com la Nova Ruta de la Seda, considera.
A la seva argumentació, el president de la RAED incidieix en un nou panorama no bipolar, sinó un sistema de multipolaritat asimètrica i fragmentada, on proliferen actors no estatals, corporacions tecnològiques i potències regionals que negocien aliances pragmàtiques segons els seus interessos. Les institucions internacionals nascudes després del 1945, afirma, pateixen paràlisi, dèficit de representativitat i pèrdua de legitimitat, mentre el conflicte adopta formes híbrides: sancions, ciberatacs, guerres comercials i batalles pel control del relat. Les emergències globals actuen com a acceleradors històrics. Pandèmies, col·lapses climàtics i disrupcions tecnològiques revelen la insuficiència de la sobirania tradicional entesa com a control territorial absolut i obliguen a redefinir-la com a capacitat de resiliència, anticipació i cooperació en xarxes d’interdependència. La seguretat, al seu torn, s’amplia més enllà del militar per incloure dimensions sanitàries, alimentàries, digitals i climàtiques, amb l’individu i les comunitats en el centre.
L’expert conclou la seva anàlisi destacada dos elements que emergeixen com nous vectors decisius del poder: la tecnologia i el poder narratiu. En un entorn saturat d’informació, afirma, qui controla els fluxos de dades i construeix els relats dominants pot condicionar percepcions, mobilitzar emocions i legitimar accions sense necessitat de recórrer exclusivament per força. De la mateixa forma destaca la vulnerabilitat de les democràcies liberals, afectades per desafecció ciutadana, lentitud decisòria i desinformació, davant l’auge d’autoritarismes adaptatius que combinen vigilància digital, propaganda emocional i promeses d’ordre i eficiència. Pel que fa al Sud Global, afegeix, consolida una agència pròpia, reclamant més pes en les institucions, justícia històrica i accés equitatiu a tecnologies i recursos. Rocafort finalitza amb una reflexió epistemològica i ètica: els vells conceptes del segle XX resulten insuficients per explicar una realitat complexa, interdependent i incerta. Urgeix, per tant, una ètica de la responsabilitat basada a comprendre abans que dominar, cooperar sense uniformar, anticipar riscos, pensar a llarg termini i restaurar la confiança. Només una governança plural, legítima i orientada al bé comú podrà afrontar els desafiaments d’un món on el poder es multiplica, es dispersa i es disputa en plans simultàniament materials, digitals i simbòlics, afirma.
