El Dr. Frederic Borràs, al moment de la seva intervenció a la X Trobada Internacional de la RAED
Frederic Borràs, president d’honor del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va abordar l’actualitat de la nova geopolítica i el paper que pot jugar Europa en aquest escenari, aturant-se en les propostes llançades per Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, a la ponència “De la globalització a la fragmentació: implicacions per a Europa”, que va presentar durant la X Trobada Acadèmica Internacional que la Reial Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març a diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers”.
“Europa es troba a una cruïlla veient com els Estats Units i la Xina s’estan disputant el lideratge mundial, tant al camp tecnològic com al financer, mentre Europa es queda enrere. El seu paper s’ha tornat intranscendent sobretot des del Brexit i en absència de forts lideratges a França i Alemanya. La irrupció de Donald Trump ha trencat l’ordre internacional col·laboratiu amb la imposició d’aranzels a tots els països i la declaració que cadascú assumeixi el cost de la seva pròpia defensa, trencant així el bloc d’occident que va sortir reforçat de la Segona Guerra Mundial i que comptava amb el suport dels Estats Units. S’ha passat de la globalització a la fragmentació”, va introduir l’expert la seva reflexió.
Per a l’acadèmic, el món actual ha passat pràcticament d’un dia per l’altre de la globalització a la fragmentació. Washington exigeix que cada país assumeixi el cost de la seva pròpia defensa, convidant fins i tot a comprar armes dels Estats Units, i aplica una estratègia basada en aranzels agressius, ús del poder militar, devaluació del dòlar i pressió sobre la Reserva Federal. Mentrestant, la Xina i l’Índia enforteixen les seves aliances a l’Organització de Cooperació de Shanghai, desplaçant el centre de gravetat geopolític cap a Orient. En aquest context, va assenyalar, Europa està pagant cara la seva debilitat i organismes internacionals com ara Nacions Unides, la Unesco o el G-20 perden rellevància davant la nova realitat multipolar.
Davant aquest panorama, Borràs recull les advertències de figures com Mario Draghi, expresident del Banc Central Europeu, qui denuncia que Europa continua actuant com una confederació quan necessitaria comportar-se més com una federació, o Christine Lagarde, actual presidenta, que alerta per la seva part que el model de creixement d’Europa depèn d’un món que desapareix i apressa a completar el mercat interior, reduir barreres regulatòries, simplificar normes i, especialment, estendre la votació per majoria qualificada en les matèries clau per al creixement, superant el bloqueig de la unanimitat. Com a conclusió, el ponent va exposar la paradoxa que si bé la fragmentació competitiva va impulsar històricament el progrés europeu ara ha esdevingut un desavantatge. Per prosperar, va considerar, Europa ha d’avançar cap a una integració econòmica real més gran, una autonomia estratègica en defensa i una reforma profunda de la seva governança.
Borràs és membre del Consell Global de l’Associació per al Creixement Corporatiu, la principal comunitat de professionals dedicats a les fusions, adquisicions i creixement corporatiu en l’àmbit internacional. Va ser reconegut com a membre d’honor d’IECnet, una de les principals firmes internacionals d’auditoria, assessorament fiscal i consultoria després d’una llarga i exitosa trajectòria a la firma, on va ocupar durant vuit anys una cadira en el seu Consell d’Administració i la Presidència de la Pràctica d’Auditoria. L’acadèmic va treballar durant gairebé quatre dècades en la firma KPMG, on va arribar a ser soci encarregat de les oficines de Barcelona, Girona, Palma i Andorra.
