Peix ‘Serranus scriba’, conegut com a serrà o vaqueta
Peix ‘Serranus scriba’, conegut com a vaca o serranaEl projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, gestionat per la Unitat de Medi Ambient i Ecologia de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors, ha presentat l’últim informe d’activitat de l’estació de seguiment marí la Cima, situada al litoral de Castell-Platja d’Aro, a la Costa Brava. El document resumeix els treballs d’observació, diagnòstic ecològic i seguiment de bioindicadors realitzats durant el 2025 a un dels enclavaments submarins de més interès ecològic de la zona.
Per a Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació i responsable de Silmar, els resultats mostren una doble lectura: d’una banda, senyals clars de deteriorament en organismes sensibles a l’escalfament i a la degradació crònica; per un altre, evidències de resiliència en hàbitats estructurants com les prades de ‘Posidònia oceànica’. “La Cima continua sent un enclavament submarí d’alt valor ecològic, però cada any exigeix una gestió més activa, precisa i responsable”, assenyala Ventura.
L’informe destaca la vulnerabilitat creixent de colònies de corals i gorgònies com ‘Eunicella singularis’, ‘Cladocora caespitosa’ i ‘Leptogorgia sarmentosa’, on s’han observat reducció de talles, necrosi apical, epifitisme i mortalitat parcial. Aquests símptomes reflecteixen una pèrdua progressiva de resiliència del precoraligen davant episodis de calor, patògens i espècies oportunistes. En contrast, les mates de control de ‘Posidònia oceanica’ mantenen densitats, aspecte general i activitat fisiològica compatibles amb un bon estat ecològic, sostenint funcions clau com la producció de biomassa i oxigen, la fixació de CO₂, el refugi de biodiversitat i l’estabilització del sediment.
Voluntaris del Projecte Silmar, estació La Cima
L’estrès tèrmic es confirma com el gran multiplicador d’impactes. L’augment de la temperatura mitjana de l’aigua i les onades de calor marines incrementen el risc de mortalitat, malaltia i pèrdua de cobertura en espècies sensibles. A més, afavoreixen l’expansió d’espècies invasores o oportunistes com ara el ‘Codium fragile’, l”Asparagopsis armata’ i, especialment, la ‘Lophocladia lallemandii’, que creix amb rapidesa durant la primavera i l’estiu. S’hi sumen espècies d’interès com l”Oculina patagonica’ i el ‘Percnon gibbesi’, l’evolució del qual s’ha de seguir amb atenció.
Davant aquesta situació, Silmar proposa reforçar el monitoratge estacional, establir llindars d’alerta, millorar la detecció primerenca d’espècies invasores i reduir les pressions locals que sí que poden gestionar-se: pesca recreativa intensiva, ancoratge, navegació poc responsable, residus i freqüentació turística mal ordenada. “La conservació marina ja no pot dependre només de la sensibilitat ambiental: necessita dades, finançament, corresponsabilitat i capacitat real d’actuació”, afegeix l’informe.
Aquest enfocament adquireix una rellevància especial per als sectors turístic i nàutic, que depenen directament de la qualitat del paisatge litoral, de la transparència de l’aigua, de la biodiversitat marina i de l’atractiu natural de la costa. “Aquests actius no són decorat: són capital natural. Generen valor econòmic, reputació territorial, benestar, ocupació i activitat empresarial. Tot i això, durant dècades moltes activitats econòmiques han utilitzat aquests serveis ecosistèmics sense reinvertir de forma proporcional en la seva conservació”, explica Ventura.
El nou full de ruta de la Unió Europea cap als denominats Nature Credits apunta precisament en aquesta direcció: reconèixer, verificar i finançar accions que generin resultats positius per a la natura. Aquest model busca mobilitzar inversió privada complementària al finançament públic, sota criteris d’integritat científica, transparència i traçabilitat. “Europa comença a construir un mercat on conservar, restaurar i millorar la natura podrà convertir-se en una inversió verificable, no en un gest simbòlic”, assegura el butlletí.
En aquest context, Silmar prova d’avançar-se al seu temps. Des de fa més d’una dècada aplica al litoral mediterrani el mateix principi que ara impulsa Europa: mesurar l’estat dels ecosistemes, interpretar la seva evolució, comunicar els resultats i promoure inversió responsable per conservar el capital natural. L’estació la Cima demostra que una xarxa local de seguiment pot convertir-se en una eina estratègica per a la gestió adaptativa, l’educació ambiental, la ciència ciutadana i la futura economia de la natura.
El projecte Silmar va ser reconegut amb el Premi Talent 2024 en la categoria “Biotech, química i ciències de la vida” per la seva contribució al coneixement de la biodiversitat marina i a la presa de consciència sobre l’impacte humà en mars i oceans. El 2025, el projecte ha reforçat la seva xarxa d’estacions i protocols d’estudi per obtenir dades més precises en un context de pressions creixents derivades del canvi climàtic, la contaminació i l’ús intensiu del litoral. “Protegir el mar no és només una obligació ètica: és una inversió intel·ligent en l’actiu natural que sosté l’economia, la identitat i el futur dels territoris costaners”, conclou Ventura.
Informe Silmar de l’estació “la Cima” de Castell-Platja d’Aro 2025
L’equip Silmar durant la instal·lació d’un tansec submarí
