Esther Subirá, catedràtica de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya i acadèmica de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va abordar els reptes demogràfics que afronta Europa dins del marc de la X Trobada Acadèmica Internacional que la Real Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març en diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers”. L’acadèmica va presentar la ponència “Edatisme territorial i reconfiguració europea: la banana blava davant el desafiament de la irrellevància”. En aquesta mateixa línia, Subirá ja havia dissertat l’octubre passat sobre aquest aspecte crucial a l’Aula Telemàtica de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la que és acadèmica corresponent, on va presentar la conferència “De la pirámide al cilindro: longevidad y exclusión, la paradoja del edadismo“.
Dra. Esther Subirá
Fent referència a la històrica “banana blava”, el corredor industrial que uneix el Rin i el Roine, des del nord-oest d’Anglaterra fins al nord d’Itàlia per referir-se per extensió a l’Europa industrial, l’experta va assenyalar que el continent afronta un moment crític marcat per l’envelliment demogràfic, la pèrdua de centralitat geoeconòmica i una accelerada transició tecnològica, acompanyat al seu torn d’un nou fenomen que denomina edatisme territorial. Es tracta d’una visió que considera que les regions amb llarga trajectòria industrial resulten obsoletes per liderar l’economia del segle XXI. Aquest prejudici, va explicar, penalitza injustament als territoris consolidats a favor de zones emergents, ignorant que la seva experiència acumulada, el seu capital humà i les seves infraestructures poden esdevenir un avantatge estratègic fonamental.
L’economista va recordar com abans de la Segona Guerra Mundial el cor productiu d’Europa no es limitava a l’eix occidental. Regions com Silèsia, Bohèmia, Renània, Pomerània o el nord d’Itàlia formaven un teixit industrial altament integrat i connectat. Tot i això, la divisió del continent després dels acords de Ialta i la Guerra Freda va provocar una marginació artificial d’àmplies zones del centre i est europeu, consolidant la primacia de la banana blava occidental que avui mostra clars signes de fatiga estructural. Actualment, moltes de les seves regions superen el 30% de la denominada taxa de dependència sènior, la seva productivitat s’ha vist minvada i la seva dependència tecnològica exterior s’ha incrementat. Alhora, va advertir, Europa s’ha d’enfrontar a la forta competència dels Estats Units i la Xina a camps clau per al futur com ara la intel·ligència artificial, la robòtica avançada i les tecnologies netes.
La Banana Blava (anglès, Blue Banana), també coneguda com a Megalòpolis Europea o Dorsal Europea
Davant aquest panorama, Subirà va rebutjar la idea d’un declivi inevitable i va proposar una estratègia de resiliència basada en tres pilars. En primer lloc, impulsar missions industrials de gran abast, inspirades a l’enfocament de la també economista Mariana Mazzucato per orientar la inversió pública i privada cap a objectius concrets com l’autonomia tecnològica, la transició energètica i la manufactura avançada. En segon lloc, afavorir la reconnexió territorial integrant la banana blava amb altres corredors emergents, com la banana daurada de la Mediterrània, que uneix València amb Gènova, i la banana verda, l’arc que connecta l’Adriàtic amb el Bàltic a través de Viena, Praga, Budapest i Varsòvia. Finalment, promoure una renovació institucional que permeti avançar cap a una Europa més policèntrica, capaç de reduir bretxes de productivitat i enfortir la cohesió entre el nucli occidental i les perifèries. Per a l’experta, la maduresa europea no equival a declivi, sinó que pot convertir-se en la base d’una nova sobirania fundada en coneixement, estabilitat institucional i capacitat d’integració.
Subirá és una reconeguda investigadora als àmbits de les finances i el màrqueting i ha exercit com a docent en diverses universitats i escoles de negocis internacionals. Ha estat reconeguda pel Consell General d’Economistes d’Espanya amb la Medalla al Servei a l’Economia Espanyola pel seu destacat exercici en la professió d’economista i el seu lliurament al Col·legi d’Economistes i a la societat en general.
