Enric Canela
Enric Canela, catedràtic emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els últims articles que ha publicat al seu blog, enriccanela.cat, un espai divulgatiu dedicat a la salut i el benestar, a més de les seves últimes publicacions al diari digital El Matí, al diari “El Punt-Avui” i al portal especialitzat 7Ciències, on es focalitza als àmbits de la formació i la recerca. Es tracta, en concret, de les entrades “El TDAH és pensar diferent” i “Alimentar-se no sempre és nodrir-es” i dels articles “El mite del sucre i la hiperactivitat”, “Proteïna alternativa: una oportunitat industrial” i “Desídia municipal“, apareguts entre els mesos de febrer i març.
A “El TDAH és pensar diferent”, l’expert aborda el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) com una condició del desenvolupament del cervell que afecta com una persona regula l’atenció, la impulsivitat i, a alguns casos, el nivell d’activitat motriu. No es tracta d’una malaltia al seu sentit clàssic, sinó d’una forma diferent de funcionar, que pot generar dificultats per organitzar-se, planificar, mantenir l’atenció i controlar la conducta, assenyala. “Aquest funcionament diferencial pot manifestar-se amb intensitats i formes diverses. El diagnòstic és clínic i es basa en criteris estandarditzats, l’observació sistemàtica i l’avaluació de la interferència persistent a l’àmbit acadèmic, social o laboral, ja que no existeix cap marcador biològic específic”, explica.
D’altra banda, a “Alimentar-es no sempre és nodrir-se”, Canela marca les diferències entre alimentar-se i nodrir-se. Al primer dels casos, el concepte fa referència a ingerir aliments i calories suficients; nodrir-se, en canvi, implica obtenir els nutrients essencials que el cos necessita per funcionar correctament. “L’evolució del sistema alimentari ha fet que disminueixi el nombre de persones que passa fam o que no arriba a cobrir les necessitats calòriques mínimes. Tot i això, entre les persones que ingereixen prou calories ha augmentat la proporció de les que presenten deficiències nutricionals. És a dir, es menja més, però el cos es nodreix pitjor. Aquest fenomen es coneix com a malnutrició per excés: una situació a la qual l’aportació calòrica és elevada, però la qualitat nutricional de la dieta és insuficient”, introdueix un tema que ha esdevingut un dels desafiaments que afronten les societats desenvolupades.
A “El mite del sucre i la hiperactivitat”, l’investigador desmenteix la relació que sol fer-se entre el consum de sucres i el rendiment físic o fins i tot la seva incidència al desenvolupament del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). “El sucre no crea hiperactivitat. Més aviat, són els nens, i també els adults, amb sistemes de recompensa hiposensibles, que busquen compensació, o hipersensibles, que busquen un reforç immediat intens, que tendeixen a buscar el dolç. En cap dels dos casos, el sucre no sembla ser la causa primària del patró conductual observat”, aferma aportant dades científiques que recolzen aquesta tesi.
A “El Punt-Avui”, Canela dedica “Proteïna alternativa: una oportunitat industrial” a plantejar els límits del sistema agroalimentari des de la seva viabilitat en termes de recursos, costos i competitivitat a llarg termini i assenyala alternatives realistes amb el focus en la societat i la indústria catalanes. “Les proteïnes alternatives, d’origen vegetal, insectes, algues, fongs o produïdes mitjançant microorganismes, representen una oportunitat industrial emergent. Catalunya és avui una de les principals plataformes agroalimentàries del sud d’Europa en innovació aplicada i orientada a mercat, amb lideratge estatal i capacitat exportadora. Tot i això, encara se situa un esglaó per sota dels clústers europeus líders en densitat científica i patents en proteïna alternativa. Segons un recent informe d’Acció, Catalunya té 103 empreses a l’àmbit de la proteïna alternativa, majoritàriament centrades en proteïna vegetal i, menys, en ingredients derivats d’algues”, apunta.
Finalment, a “Desídia municipal”, el col·laborador de la RAED canvia de focus per incidir a l’especial atenció que l’administració municipal, com la més propera al ciutadà, ha de prestar a la seva protecció dins del seu àmbit de relació més pròxim, com és l’espai públic en el qual es desenvolupa diàriament. “Sovint es duen a terme a les ciutats actuacions poc meditades o insuficientment avaluades, que poden tenir funestes conseqüències. Segurament, les persones que prenen aquestes decisions no ho farien si coneguessin les conseqüències d’una informació deficient o d’una falta d’anàlisi prèvia i cal afegir que, per causes diverses, sovint es deixen de realitzar manteniments imprescindibles a l’espai públic”, conclou.
