Alfredo Rocafort, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, membre de la Junta de Govern de la Fundació Independent, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (RACEF) i acadèmic de número i president de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED); Jaume Llopis, professor emèrit d’IESE-Universitat de Navarra, autor de llibres de referència a l’àmbit de la gestió empresarial i acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la RAED, i Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre corresponent i d’honor de diverses acadèmies científiques i acadèmic d’honor de la RAED, van participar el passat 25 de febrer a una sessió extraordinària de l’Aula Telemàtica de l’Acadèmia de Lanzarote que va girar al voltant de l’obra “Emergencias y eclosión del poder mundial. Transformaciones estratégicas en el orden global contemporáneo”, escrita pel mateix Rocafort i presentada el mes d’octubre passat durant el seu reconeixement com a doctor honoris causa per la Universitat Catòlica de la Nova Espanya de Miami (Florida).

Exposant els arguments recollits a la completa monografia, l’autor defensa la premissa que Europa no és una geografia, sinó una consciència, i va apel·lar a la construcció d’un futur fonamentat als valors democràtics que han configurat el continent, demostrant que la intel·ligència i l’ètica poden superar la força de l’actual ordre internacional. Al llarg de vuit capítols avalats per nombroses dades d’organisme oficials, Rocafort repassa l’actual crisi de l’ordre internacional, que oscil·la de l’hegemonia de blocs que ha marcat la història contemporània i, en particular, la del segle XX, a la fragmentació. Així mateix aborda les noves emergències globals que obliguen a redefinir els clàssics conceptes de sobirania, seguretat i interdependència i les noves formes de poder, ara protagonitzades per actors no estatals i definides per la tecnologia i la narrativa. A aquest punt introdueix la crisi de la democràcia i l’auge de nous populismes i autoritarismes adaptatius, el que defineix com a multipolaritat asimètrica i disputes de legitimitat, i s’atura a nous escenaris geopolítics com l’Àfrica o el denominat Sud Gobal, on es produeixen diversos conflictes invisibilitzats per apressar al gran i peremptori desafiament de pensar el poder al segle ХХІ.

Concebut com una reflexió acadèmica oberta, els participants van abordar l’obra des dels seus àmbits d’estudi. Llopis va aportar una perspectiva estratègica sobre els desafiaments empresarials derivats del nou entorn multipolar i va subratllar la necessitat d’un nou lideratge adaptatiu, visió a llarg termini i capacitat d’anticipació davant escenaris d’alta incertesa, en tant que González de Posada, que va intervenir com a amfitrió de la trobada telemàtica, va enquadrar el debat en una lectura interdisciplinària dels processos històrics que acompanyen els canvis d’hegemonia mundial. La sessió va abordar també qüestions com la redistribució del poder econòmic, l’impacte de la innovació tecnològica, la competència estratègica entre blocs geopolítics i les implicacions per a la governança global a tall de fòrum d’anàlisi crítica sobre els grans desafiaments contemporanis i com a espai de diàleg acadèmic sobre l’evolució de l’ordre internacional.

“No ens trobem davant una simple mutació d’equilibris entre potències, com ha passat a d’altres moments de la història, sinó davant un canvi qualitatiu en la manera mateixa de comprendre i exercir el poder. El poder ja no rau únicament als estats ni s’expressa només a través de la força militar o del control dels mercats. Avui, el poder és més fluid, més fragmentat, més simbòlic i més tecnològic, i el seu exercici requereix una lectura complexa i multidimensional. Dins d’aquest context, dos riscos es perfilen amb claredat. El primer és el replec cínic, que assumeix la impossibilitat de comprendre o transformar el nou escenari i opta per la resignació, l’oportunisme o l’aïllament estratègic. El segon és el fals universalisme, que insisteix a aplicar receptes caduques a problemes inèdits, negant-se a reconèixer la pluralitat d’actors, models i visions que avui coexisteixen i competeixen al món. Davant ambdós perills, aquest treball proposa una alternativa basada en una ètica de la responsabilitat, entesa no com a simple actitud moral, sinó com a principi estructurant de l’acció política, acadèmica i institucional en temps de transició”, havia assenyalat Rocafort a la presentació de l’obra.