Introducció
La Reial Acadèmia Europea de Doctors, fidel a la seva vocació d’excel·lència acadèmica, diàleg interdisciplinari i compromís amb els grans desafiaments del nostre temps, convoca acadèmics, professionals, intel·lectuals i representants de la societat civil un dels actes més emblemàtics l’any 2026.
Sota el títol “La Humanidad en Crisis”, aquesta taula rodona proposa una reflexió d’alt nivell sobre la crisi existencial que travessa la nostra època, fenomen especialment visible en l’adolescència i la joventut, generacions que creixen en un context de profundes transformacions tecnològiques, incertesa cultural i desorientació vital creixent.
La trobada reunirà tres figures de referència en el pensament contemporani, l’acció social i la investigació humanista, en un diàleg rigorós, profund i obert, capaç d’integrar perspectives èdiques, filosòfiques, socials i espirituals. Serà una conversa d’alçada intel·lectual destinada no només a diagnosticar la crisi, sinó a il·luminar camins de comprensió i d’esperança per a la persona i la societat.
Ponents convidats
Cristóbal Colón Palasí
Sr. Cristóbal Colón
Acadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i fundador de La Fageda, projecte empresarial i social de referència internacional, Cristóbal Colón Palasí representa un model singular de lideratge humanista aplicat a la realitat econòmica i social.
Psicòleg de formació, va impulsar La Fageda amb el propòsit d’oferir feina digna a persones amb malaltia mental i altres situacions de vulnerabilitat, demostrant que l’empresa pot ser, alhora, econòmicament viable i profundament humana. El seu model integra dignitat, treball i comunitat, situant la persona al centre de l’activitat productiva.
Sota la seva direcció, La Fageda s’ha convertit en un cas d’estudi a escoles de negoci i fòrums internacionals, en conjugar excel·lència empresarial, impacte social i arrelament territorial. La seva trajectòria ha estat reconeguda per la seva capacitat dinnovació social i per evidenciar que competitivitat i compromís social no són termes oposats, sinó complementaris.
El seu pensament aporta al debat contemporani una mirada ètica sobre el sentit del treball, la responsabilitat social de l’empresa i la construcció de comunitat, tot recordant que l’economia només té sentit ple quan està al servei de la persona.
Francisco González de Posada
Dr. Francisco González de Posada
Acadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, el Dr. Francisco González de Posada és una de les figures intel·lectuals més destacades del panorama acadèmic contemporani.
Doctor en múltiples disciplines, la seva trajectòria encarna l´ideal humanista del saber integral, integrant ciència, filosofia i pensament crític en una visió estructurada i coherent del coneixement.
La seva pluralitat de doctorats —en àmbits científics i humanístics— no és només un mèrit curricular, sinó el fonament d’una obra caracteritzada per la solidesa epistemològica i la vocació interdisciplinària. Al llarg de la seva carrera ha desenvolupat una extensa producció científica i assagística, abordant qüestions relatives als fonaments de la ciència, la racionalitat, la història del pensament i la reflexió sobre la realitat.
Professor, investigador i conferenciant habitual en fòrums acadèmics, la seva figura representa la defensa de la cultura del coneixement en el sentit més ampli. La seva aportació combina rigor metodològic, profunditat conceptual i una atenció constant a les grans preguntes sobre l’ésser humà i l’estructura del saber, situant el pensament crític al centre del debat intel·lectual contemporani.
Manuel Sans Segarra
Dr. Manuel Sans Segarra
Acadèmic de Número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i metge cirurgià de reconegut prestigi, el Dr. Manuel Sans Segarra ha desenvolupat una destacada trajectòria clínica i científica.
En els darrers anys, la seva investigació i reflexió pública s’han centrat en l’estudi de la consciència, les experiències properes a la mort i la dimensió transcendent de l’ésser humà. En aquest context ha formulat i desenvolupat el concepte de “supraconciència”, entès com un nivell superior de consciència que transcendeix l’activitat estrictament cerebral i que, segons el seu plantejament, explicaria determinades vivències límit, estats ampliats de percepció i experiències properes a la mort.
El Dr. Sans sosté que la consciència no es pot reduir exclusivament a processos neurobiològics, sinó que existiria una dimensió més profunda -la supraconciència- que connecta l’ésser humà amb una realitat transcendent. Des d’aquesta perspectiva, integra experiència mèdica, anàlisi científica i obertura humanista per abordar qüestions com ara la continuïtat de la consciència, el sentit de la vida, la mort i la naturalesa última de l’ésser humà.
Enfocament del debat
La taula de debat abordarà la noció de crisi com una categoria central per comprendre el moment històric que travessa la nostra civilització. Lluny de reduir-la a un fenomen conjuntural o a una successió de dificultats econòmiques, socials o psicològiques, la trobada analitzarà la crisi com una realitat estructural que afecta simultàniament la cultura, la persona, el treball i la dimensió espiritual de l’ésser humà.
El punt de partida serà una reflexió general sobre el mateix concepte de crisi. En el sentit més profund, la crisi no és únicament ruptura o col·lapse, sinó també trànsit, transformació i possibilitat de redefinició. Tot i això, el temps present sembla caracteritzar-se per una acumulació de factors desestabilitzadors que generen desorientació col·lectiva: acceleració tecnològica, debilitament de referències culturals compartides, fragilitat institucional, incertesa geopolítica i pèrdua progressiva d’horitzons de sentit. Des d’aquesta perspectiva, es plantejarà si ens trobem davant d’una crisi d’època o davant d’una mutació civilitzatòria de més abast.
Sobre aquest marc general s’aprofundirà la dimensió existencial de la crisi. Més enllà dels diagnòstics psicològics convencionals, la crisi existencial serà analitzada com una experiència de pèrdua de sentit, de fractura interior o de desconnexió entre la persona i el seu entorn vital. S’examinaran els seus factors desencadenants en el context contemporani –hiperestimulació digital, aïllament social, debilitament de vincles familiars i comunitaris, pressió competitiva i relativisme cultural– així com les seves manifestacions clíniques i conductuals. Particular atenció mereixerà l’increment de conductes autolesives i suïcidi, especialment entre adolescents i joves, fenomen que interpel·la no només la medicina i la psicologia, sinó també l’educació, la cultura i l’estructura social en conjunt.
El debat incorporarà també la dimensió econòmica i laboral de la crisi contemporània. En un món marcat per l’automatització creixent, la digitalització intensiva i la irrupció de la intel·ligència artificial, la feina experimenta una transformació profunda. Es reflexionarà sobre la pèrdua de propòsit en determinats entorns laborals, la tensió entre productivitat i dignitat humana i la responsabilitat ètica de l’empresa en la construcció de comunitats cohesionades. La crisi econòmica no es considerarà únicament en termes d’indicadors macroeconòmics, sinó com a experiència humana que afecta la identitat, l’estabilitat i l’autoestima de les persones.
A partir d’aquestes tres dimensions -civilitzatòria, existencial i socioeconòmica- el diàleg s’obrirà a qüestions de fons que travessen la nostra època: les causes últimes de la crisi, la seva relació amb la concepció contemporània de l’ésser humà, el paper del sistema educatiu en la formació del caràcter i la resiliència, la influència de l’ús indiscriminat de pantalles en la configuració psicològica de les noves de la responsabilitat humana i la importància de revalorar el factor humà en la productivitat empresarial.
Tampoc no s’eludirà la qüestió religiosa i espiritual. S’analitzarà si hi ha una crisi de religiositat institucional, si es tradueix necessàriament en pèrdua d’espiritualitat, i quines són les diferències conceptuals i vivencials entre religió i experiència espiritual. En aquest punt, el debat cercarà evitar reduccionismes, integrant perspectives mèdiques, filosòfiques, econòmiques i humanistes en una visió articulada i rigorosa.
L’enfocament general de la trobada serà, doncs, interdisciplinar i estructural. No es tractarà només de diagnosticar símptomes, sinó de comprendre les arrels profundes de la crisi contemporània i explorar possibles camins de reconstrucció cultural, educativa i humana.
Organiza:
Con la colaboración de:
