Elisabeth Arrojo, doctora en Medicina i fundadora de l’Institut Mèdic d’Oncologia Avançada (INMOA) i del Centre Nacional de Prevenció del Càncer a Espanya, va ingressar com a acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar dimecres passat, 22 d’octubre, al Gran Amfiteatre del Col·legi de Metges de Madrid. La recipiendària va llegir el discurs d’ingrés “La salut compartida: del metge que sembra ciència i humanitat, al pacient que conrea i aconsegueix vida”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic numerari i president de l’Institut de Relacions Internacionals i Institucionals de la RAED José Ramón Calvo. La sessió va poder seguir-se per streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on pot visualitzar-se.
La nova acadèmica va apel·lar, a la seva intervenció, a la necessitat de fer una medicina més humana, que incideixi en la preservació de la salut i impliqui tant els malalts i els seus familiars i amics com a la població en general. En aquest sentit, va recordar com entorn del 40% dels casos de càncer podrien prevenir-se adoptant hàbits de vida saludables. Des de la seva experiència pionera en oncologia, amb un abordatge integral centrat en la persona i no només en la malaltia, la recipiendària va advocar per una medicina que combini innovació i evidència amb empatia, consciència, responsabilitat i sentit ètic. Per això va oferir diverses claus per contribuir, com a pacient, familiar o ciutadà corrent, a la prevenció i tractament del càncer, partint de la premissa que la veritable revolució mèdica no consisteix només a curar, sinó a tenir cura, acompanyar i transformar la salut en un acte de solidaritat, responsabilitat i consciència.
Dra. Elisabeth Arrojo
Arrojo va situar el seu discurs en la tensió entre els avenços tecnològics i la pèrdua de connexió emocional a la pràctica mèdica. “No havíem tingut mai tant coneixement científic i, tot i això, rares vegades havíem estat tan necessitats de saviesa”, va afirmar. L’oncòloga va subratllar la necessitat de formar metges capaços no només de curar, sinó també d’acompanyar, recordant que els professionals sanitaris pateixen freqüentment una sobrecàrrega emocional que amenaça la seva vocació. En aquest sentit, va reclamar una educació mèdica que inclogui eines de gestió emocional i autocura, essencials per sostenir la salut mental dels mateixos facultatius.
Des d’una perspectiva històrica, va recórrer l’evolució del pensament mèdic des d’Hipòcrates fins a la biomedicina actual, reivindicant el diàleg entre ciència i saviesa humanista. “El cos no es pot curar si es descuida l’ànima”, va afirmar, recordant la necessitat de recuperar la visió holística del pacient com a ésser físic, emocional i espiritual. Inspirada per la seva experiència vital i els seus viatges a Bhutan, la doctora va exposar el concepte de Felicitat Interior Bruta com una metàfora de la salut integral, entesa no només com a absència de malaltia, sinó com a equilibri entre cos, ment i propòsit vital. Aquest enfocament s’alinea amb el seu treball en oncologia integrativa, on combina teràpies científiques d’avantguarda amb acompanyament psicològic i filosòfic.
L’experta també va abordar els fonaments científics de l’epigenètica i el paper dels telòmers i la telomerasa a l’envelliment cel·lular, explicant com els hàbits de vida, la gestió emocional i l’estrès influeixen directament a l’expressió genètica. “Som més amos del nostre codi genètic del que imaginem”, va afirmar, defensant que la prevenció i l’equilibri emocional són les eines més poderoses contra la malaltia i l’envelliment. Així mateix, va denunciar les desigualtats sanitàries a Europa i va reivindicar una medicina democratitzadora, basada en l’equitat i l’accessibilitat universal. Va proposar un model centrat en la prevenció i la promoció del benestar, en lloc d’un sistema reactiu que només actuï davant la malaltia. “El futur de la medicina no es jugarà només als laboratoris, sinó a les aules, les famílies i les institucions”, va concloure, defensant una ciència amb consciència.
Després de llicenciar-se en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Navarra, on va ser seleccionada com l’única alumna interna del departament de Neurocirurgia de la Clínica Universitària de Navarra, va cursar l’especialitat en Oncologia Radioteràpica, realitzant les seves pràctiques a l’Hospital Central d’Astúries. Va començar la seva tasca facultativa a l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, on va desenvolupar una tècnica pionera per al tractament del càncer de mama, aconseguint disminuir el nombre de sessions de tractament radioteràpic de 33 sessions a una única sessió realitzada de manera ambulatòria que aconsegueix a més disminuir la dosi de radiació que reben els teixits sans. La ja reconeguda oncòloga es va traslladar a Michigan per desenvolupar la seva carrera professional al centre d’oncologia internacional 21st Century Oncology, on va exercir com a coordinadora de recerca. Per la seva tasca va ser reconeguda com a Persona Extraordinària a les Ciències i va ser reconeguda per la Societat de Braquiteràpia dels Estats Units.
Doctora cum laude per la Universitat d’Oviedo amb la tesi “Protección uretral en el tratamiento del cáncer de próstata con radioterapia”, Arrojo s’ha consolidat com una de les principals expertes en dolor i nutrició oncològica i és la principal investigadora dels estudis que s’estan duent a terme amb oncothèrmia tant a l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla com a l’Institut Mèdic d’Oncologia Avançada. Les seves investigacions li han fet mereixedora els últims anys del Premi Nacional de Medicina (2021), del Premi Europeu de Medicina en la categoria d’Oncologia (2021 i 2022) o del Premi Europeu Doctor Fleming a l’Excel·lència Sanitària, entre altres prestigiosos guardons.
