Jaume Llopis

Dr. Jaume Llopis

Jaume Llopis, professor emèrit d’IESE Business School i acadèmic numerari i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va participar el passat 15 de setembre en la quarta sessió de l’Aula Extraordinària que l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la que també és membre corresponent, va dedicar a les Canàries amb la conferència “Canarias: plataforma estratégica, puente entre continentes. Oportunidades de futuro”. La sessió, que es va celebrar de forma telemàtica, va portar per títol genèric “Economía, migración, educación”, va estar presentada i coordinada per Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid, president de l’acadèmia canària i acadèmic d’honor de la RAED, i va comptar també amb la participació de Felipe Bermúdez, professor emèrit de l’Institut Superior de Teologia de les Illes Canàries i acadèmic de l’Acadèmia de Lanzarote, que va exposar el treball “Història de les migracions des de i cap a les Canàries”, i d’Enrique de Ferra, membre del Consell Científic Assessor de la Reserva de la Biosfera de Fuerteventura i també membre de l’Acadèmia de Lanzarote, que va presentar la ponència “El cielo de Canarias: una ventana al universo”.

Llopis va descriure les oportunitats que en un entorn d’incertesa com l’actual tenen les illes Canàries en les seves relacions comercials amb l’Àfrica i Llatinoamèrica, apel·lant a la necessitat de millorar la fiscalitat i impulsar una plataforma tricontinental i apuntant a sectors de gran potencialitat com el de la transició energètica i sostenibilitat, el de la denominada economia blava vinculada a l’explotació sostenible de mars i oceans, el de la geoestratègia i seguretat i el de la gestió migratòria. Així mateix, l’acadèmic va destacar la importància de fomentar la innovació tecnològica i enfortir l’ecosistema científic canari com a elements clau de competitivitat.

Per a Llopis, les Canàries compten amb un gran avantatge geogràfic en situar-se a tot just 100 quilòmetres de l’Àfrica com a territori insular espanyol i europeu. “La prosperitat de l’Àfrica, tant a curt com a llarg termini, pot dependre del rol de les Canàries com a motor d’inversions europees i de Llatinoamèrica”, va afirmar. En aquest sentit, va destacar que les illes són un node logístic entre tres continents, disposen d’una bona connectivitat portuària amb infraestructures clau a Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife i ja són una escala recurrent de mercaderies, combustible i serveis marítims. Tot això, va explicar, ha despertat en interès geoestratègic de la Xina en l’arxipèlag, fins al punt que l’any 2024 el país asiàtic ha estat un dels cinc principals socis comercials de les Canàries, la qual cosa obre grans perspectives de negoci.

L’expert també va veure l’actual context de guerra aranzelària com una oportunitat i va assenyalar com potencials nous socis comercials de l’arxipèlag a l’Àfrica a països emergents com Nigèria, la Costa d’Ivori o el Camerun, que coneix de primera mà. Així mateix va destacar la necessitat de mantenir i reforçar els vincles amb altres països d’aquest continent com el Marroc, Mauritània, el Senegal i Cap Verd, marcant el recorregut que tenen quant a les exportacions els sectors de l’alimentació, la construcció, la maquinària, els tèxtils i els serveis i, en el referit a les importacions, el peix i els productes agrícoles. Pel que fa als nous sectors en desenvolupament i amb gran potencial, Llopis va assenyalar que, pel seu posicionament estratègic, les Canàries han de ser un referent atlàntic en transició energètica i gestió de l’aigua. “L’arxipèlag pot convertir-se en un banc de proves per a models autosuficients i descentralitzats, rellevants per a territoris insulars aïllats, desenvolupant sistemes de producció i emmagatzemament d’hidrogen verd a partir d’energia eòlica i solar i de dessalinitzadores mitjançant energies renovables”, va explicar.

El ponent va recordar que l’economia blava ja representa el 7,18% del PIB canari segons les dades del 2024 i va apel·lar a la innovació i el creixement en biotecnologia marina, pesca sostenible i desenvolupament de tecnologies marítimes, la diversificació del sector turístic cap a un turisme científic i ecològic i l’impuls de l’especialització laboral en gestió d’activitats aquàtiques i marines esportives. Pel que fa a la geoestratègia i la seguretat, va explicar que en el context actual entorn dels assumptes de defensa en el marc de l’OTAN, les Canàries podrien convertir-se en un punt tàctic d’observació i control així com en una base de suport logístic i vigilància marítima, especialment en relació amb la regió del Sahel, el golf de Guinea i les rutes atlàntiques. Pel que fa a la connectivitat satel·lital, va afirmar que pot jugar un paper clau en la sobirania tecnològica de la Unió Europea en ser un lloc idoni per a la instal·lació d’antenes, estacions de seguiment i infraestructures científiques.

Llopis ha desenvolupat una llarga i exitosa trajectòria al món de la gestió empresarial en empreses com ara Moulinex, Nestlé, La Unión y el Fénix Español i Borges International Group. De la seva vasta trajectòria acadèmica, al seu magisteri a IESE se sumen els seus cursos com a professor convidat a les escoles de negocis IPADE (Mèxic), AESE (Portugal), IDE (Equador), INCAE (Nicaragua), IEEM (Uruguai), MDE (Costa d’Ivori), l’Institut San Telmo de Sevilla, i EADA, a Barcelona. És autor de llibres de referència a l’àmbit de la gestió empresarial.