Enric Canela, catedràtic emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els últims articles que ha publicat al seu blog, enriccanela.cat, un espai divulgatiu dedicat a la salut i el benestar, a més de les seves últimes publicacions, en les quals també aborda la divulgació científica i l’educació, al diari “El Punt-Avui” i al portal El Matí Digital. Es tracta, en concret, de les entrades “Medicaments: el Dr. Jekyll i Mr. Hyde” i “No fumo cànem, en menjo” i els articles “Educació per al futur” i “Fumar va contra el medi”, apareguts entre els passats 21 d’agost i 21 de setembre.
A “Medicaments: el Dr. Jekyll i Mr. Hyde”, l’expert resumeix una conferència sobre els principis actius d’ús més comú, com ara el paracetamol, un analgèsic d’ús habitual i, de vegades, excessiu, i les benzodiazepines, que sota diverses marques i composicions es fan servir com a relaxants musculars, antidepressius o sedants, entre altres usos, i també de vegades de forma abusiva. “És una mala idea prendre molts medicaments, però pitjor és prendre’ls tots junts. Un consell: demanar al metge una revisió i avaluació de la situació. Ell reflexionarà i sabrà sobre les possibles interaccions i efectes secundaris. La pregunta que ens hem de fer sobre un medicament és: realment ho necessito, o és que em sento feliç perquè m’han fet cas i m’han donat una recepta?”, assenyala.
Per la seva part, a “No fumo cànem, en menjo”, el divulgador destaca les capacitats nutritives del cànem, amb unes variants de consum alimentari que no tenen res a veure amb la marihuana. “De vegades, quan es parla del cànem, es pensa en la marihuana. No és desencertat, però es presta a confusions. Tot i que el cànem i la marihuana pertanyen a la mateixa espècie vegetal, ‘Cànnabis sativa’, no són la mateixa planta ni en composició ni en aplicació. El cànem industrial i alimentari és assegurança, legal i saludable, mentre que la marihuana, que es conrea específicament pel seu contingut en THC, té un ús diferent. Cal destacar que la proteïna del cànem és d’alt valor nutritiu i de gran digestibilitat i és excepcionalment rica en l’aminoàcid arginina, vasodilatador”, explica.
Sr. Enric Canela
Canela se centra a l’àmbit educatiu a “Educació per al futur”, reclamant un pla específic i rigorós, fet per experts, no per polítics, per al desenvolupament formatiu de Catalunya, tenint com a model el dels països capdavanters. “Als últims vint-i-cinc anys he vist com ha canviat tot. Comencem a parlar amb normalitat de la societat del coneixement i a considerar el coneixement com un factor de producció. Alhora estàvem en ple procés de digitalització. Les universitats van començar a ser generadores d’empreses basades en el coneixement. Alguns estats van liderar aquells canvis. El model finlandès era envejat en els primers anys, però són els Estats Units i Corea del Sud els que guanyen la partida en models educatius i d’innovació basats en infraestructures digitals”, considera.
Finalment, a “Fumar va contra el medi”, el col·laborador de la RAED s’atura al marc legal sobre la limitació de l’ús del tabac, que s’amplia al dels vapeadores electrònics, i en la contaminació que genera al medi, més enllà dels reconeguts riscos per a la salut. “El fum del tabac és nociu per al fumador, però també per a qualsevol persona que inhali el fum, li molesti o no. Davant el que es pugui creure, el problema més gran per a la salut no és la nicotina. La nicotina genera addicció, però el gran risc per a la salut l’ocasionen altres components del tabac i del paper, molts d’ells cancerígens. A més, els cigarrets amb filtre són altament contaminants. Probablement, moltes persones ignoren que els filtres dels cigarrets són els residus més abundants a les costes de tot el món. Desgraciadament, els filtres són perillosos. Estan formats per un 95% d’acetat de cel·lulosa, del 2% al 4% d’una substància plastificant, que sol ser la triacetina, alguns additius i el paper que el recobreix”, conclou.
Canela ha publicat més de 200 articles en llibres i revistes científiques de rellevància internacional com a autor o coautor. Va ser investigador principal del Grup de Recerca Consolidat de la Neurobiologia Molecular de la Generalitat de Catalunya i del Grup de Neurobiologia Molecular de Ciberned. És membre de la Societat Catalana de Biologia i ho va ser de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular. Va coordinar la comissió creada per l’Agència de la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya per estudiar i validar els indicadors econòmics universitaris i establir el model de costos de les universitats i va dirigir l’Oficina de Promoció de les Universitats de Catalunya. Així mateix va ser membre, designat pel Senat, del Consell de Coordinació Universitària i va presidir la comissió que va elaborar el Portal de la Recerca de Catalunya.
