Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), aborda diversos aspectes de l’actualitat política espanyola als articles “Europa, el Gobierno y la amnistía”, “La salida de la crisis: elecciones generales” i “Cambalache sistémico”, publicats al diari digital The Objective entre els passats 12 de juny i 24 de juliol, i a sengles entrevistes concedides a l’emissora ES Radio, emesa el 16 de juliol, i al diari “La Razón” i publicada el 21 de juliol.
A “Europa, el Gobierno y la amnistía”, l’experta jurista recull literalment i en la seva integritat el dictamen que la Comissió Europea ha realitzat sobre la llei d’Amnistia arran de la qüestió prejudicial que el Tribunal de Comptes d’Espanya ha presentat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, titllant-la d'”autoamnistia” i apuntant que pot ser contrària al dret de la Unió Europea. “No sembla que aquesta llei respongui efectivament a un objectiu d’interès general reconegut per la Unió. D’entrada, sembla constituir una autoamnistia, per dos motius. En primer lloc, perquè els vots dels seus beneficiaris han estat fonamentals per a la seva aprovació en el Parlament espanyol. En segon lloc, perquè el projecte de llei és part d’un acord polític per aconseguir la investidura del Govern d’Espanya. Les autoritats espanyoles no van atendre les recomanacions de la Comissió de Venècia que es prengués el temps necessari per realitzar un diàleg significatiu amb un esperit de cooperació lleial entre les institucions estatals, així com entre la majoria i l’oposició, a fi d’aconseguir la reconciliació social i política”, reprodueix Freixes l’inici del dictamen.
Per la seva part, a “La salida de la crisis: elecciones generales”, l’acadèmica apel·la al sentit d’Estat davant la situació per la qual passa Espanya i demana un avanç electoral. “L’amalgama ‘ideològica’ (les cometes obeeixen que no es tracta precisament, o únicament, d’ideologia el que els identifica) que s’ha teixit entorn d’una degradada socialdemocràcia, mitjançant el denominat bloc d’investidura, denominació que indica que són incapaços de constituir un bloc de govern o, almenys, de legislatura, ens ha situat en una democràcia cada vegada més precària. L’única sortida raonable que es produiria a qualsevol país democràtic és la celebració d’eleccions generals, que donin veu a la ciutadania i permetin aquella catarsi que només pot donar-se quan el poder es corromp, passant a l’oposició”, defensa.
A “Cambalache sistémico”, la presidenta de Citizens pro Europe incideix en la seva denúncia i preocupació per a degradació de l’Estat de dret a Espanya. “Igual es pregunten a què obeeix el títol d’aquest article. És molt senzill. N’hi ha prou amb observar el que vivim d’algun temps ençà. Ens regim per acords que es prenen no se sap bé on, ni per qui, ni de quina manera. I això està afectant a pràcticament tots els àmbits polítics. Set vots estratègics, els que ha necessitat Pedro Sánchez per obtenir la investidura d’un Govern altament tòxic, amb el suport de les restes del 15-M, els hereus d’ETA i els qui recullen les nous de l’arbre per ells agitat, han condicionat transversalment les polítiques posteriors d’una manera tal que estan necessitant enlluernar-nos amb grandiloqüents explicacions, tan falses com evidents. I si algú intenta desmuntar-les, s’enfronta fins i tot a anunciats canvis legislatius que incidiran directament en el nucli dur de què és la llibertat d’expressió en una societat democràtica”, argumenta.
Pel que fa a l’entrevista emesa per ES Radio, la vicepresidenta de la RAED analitza també la posició jurídica de la Comissió Europea davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb la llei d’Amnistia. “El lletrat de la Comissió va afirmar davant els membres del tribunal que es tracta d’una llei que no s’hauria de poder aplicar perquè no obeeix a raons d’interès general, sinó que deriva d’un acord polític per poder investir una persona president del Govern i que a més és negociada i acordada amb els destinataris de l’amnistia, que són els socis de l’acord. Per això la Comissió l’ha considerada una autoamnistia, i això no té cabuda al marc legal europeu”, va afirmar.
Finalment, a l’entrevista publicada per “La Razón”, la vicepresidenta de Societat Civil Catalana explica les seves sensacions després de participar en una de les sessions prejudicials del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la llei d’Amnistia. “Vaig poder apreciar que el tribunal i la Comissió Europea valoren molt el respecte a l’Estat de dret en el seu conjunt i que se centren en els punts essencials que nosaltres sempre hem reivindicat. Per una part, que la llei d’Amnistia és una autoamnistia, i per una altra, que s’han malversat diners públics. Serà necessari en tot cas una interpretació de si hi ha d’haver una vinculació directa amb fons europeus o si la Unió Europea ha de garantir que no hi hagi malversació de cap mena de fons en els estats membres. En qualsevol cas, si no l’aprecia així deixa la porta oberta que el Tribunal de Comptes pugui acabar d’investigar aquesta qüestió”, explica.
