Dr. José María Baldasano
José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Premi Nobel de la Pau com representant del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre la crisi climàtica i la seva afectació a la conca mediterrània després de l’episodi de pluges extremes que va assolar l’octubre passat diverses comarques valencianes a l’article “Las DANA que vendrán”, que firma al costat del també expert Emilio Cuevas, exdirector del Centre d’Investigació Atmosfèrica d’Izaña de l’Agència Estatal de Meteorologia, i que va aparèixer el passat 21 de març a la secció de Ciència i Tecnologia del portal Letras Libres.
Baldasano i Cuevas recorden al seu article aquest episodi que va portar el Llevant espanyol a patir una de les pitjors inundacions de la seva història, deixant més de 200 morts i enormes danys materials i assenyalen que diversos estudis científics han confirmat que la magnitud d’aquest esdeveniment va estar directament influïda pel canvi climàtic. En concret, expliquen, una primera anàlisi de la DANA realitzada per World Weather Attribution i un segon informe publicat per Climameter, projecte de recerca finançat per la Unió Europea i el Centre Nacional de Receca Científica de França, indiquen que l’escalfament global ha intensificat i fet més freqüents aquests fenòmens extrems. S’estima que les pluges van ser entre un 12 % i un 15 % més intenses a causa de l’augment de la temperatura global, mentre que les temperatures inusualment altes de l’Atlàntic i la Mediterrània van facilitar l’evaporació i la formació de tempestes.
A més, un anòmal sistema de rius atmosfèrics va transportar grans quantitats de vapor d’aigua des del Golf de Guinea i el Sàhara, la qual cosa va agreujar les precipitacions. En aquest context, els experts adverteixen que les DANES futures podrien ser fins a un 88 % més intenses al nord-est d’Espanya. El desastre també va evidenciar la vulnerabilitat de la regió. Tres de cada deu habitatges construïts després de l’any 2000 eren en zones inundables i van ser greument afectats. La urbanització descontrolada i la desertificació han augmentat l’escolament, agreujant l’impacte de les pluges. A més, la falta d’alertes primerenques va impedir que la població pogués reaccionar a temps, afegeixen els experts.
L’article subratlla així mateix la urgència de millorar la planificació territorial i la preparació ciutadana, amb sistemes d’alerta eficaços i simulacres periòdics. Per a Baldasano i Coves, la DANA d’octubre és una clara advertència del que ha de venir si no es prenen mesures contundents contra el canvi climàtic i la gestió del risc d’inundacions. “Creiem que en el risc per inundacions només podem disminuir els factors d’exposició, amb una adequada ordenació del territori, assumint l’enorme cost que comportaria, i de vulnerabilitat, amb alerta primerenca millorada i plans d’actuació que incloguin formació a la població i simulacres”, conclouen.
Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i va elaborar també l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va signar juntament amb José Luis Rubio i que va presentar davant del ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana. L’acadèmic va presentar així mateix l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats” a la trobada virtual “Barcelona, zona de baixes emissions”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
