Dra. Pilar Bayer
Pilar Bayer, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, membre de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Matemàtiques i acadèmica de número i vicepresidenta de la Secció de Ciències Experimentals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el 17 d’octubre passat la conferència inaugural del curs acadèmic 2024-2025 de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual n’és membre, que va portar per títol “Equacions diofàntiques: la recerca de les lleis que regeixen els nombres”.”Les equacions diofàntiques són senzilles de formular. Per definir-les, només cal conèixer les quatre operacions aritmètiques bàsiques: sumar, restar, multiplicar i dividir. Tot i això, resoldre-les és una qüestió molt diferent. Les seves solucions sovint representen només la punta d’un iceberg immers en un univers numèric. Revelar una part d’aquest univers és l’objectiu de la nostra lliçó. rang d’una corba el·líptica i les propietats de la seva funció L”, va resumir la ponent la seva intervenció.
Un dia abans, Bayer va oferir la conferència inaugural del curs de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Catalunya, dedicat aquest any al matemàtic indi Srinivasa Ramanujan. D’aquí que la xerrada de l’acadèmica portés per títol “Ramanujan i l’infinit: de les particions a la funció tau”, en què va presentar alguns dels seus descobriments i va explicar com Ramanujan va revolucionar el camp de les particions amb les seves intuïcions i fórmules asimptòtiques. Així mateix, va introduir la funció tau, que va definir com una de les seves creacions més misterioses i genuïnes del matemàtic indi, així com en les matemàtiques que posteriorment se’n van derivar. La sessió va comptar amb la presència de Jordi Guàrdia, degà de la facultat.
Bayer protagonitza la campanya #científiquesCASIO donant la seva imatge a una calculadora científica d’aquesta reconeguda firma tecnològica sumant-se així a un projecte divulgatiu que la Divisió Educativa de l’empresa va posar en marxa ja fa cinc anys per donar visibilitat a les investigadores coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Matemàtica. Així mateix, és una de les principals protagonistes de les noves rutes turístiques familiars basades en les matemàtiques i en la tecnologia liderades per dones que impulsa la Generalitat de Catalunya, en concret, és la imatge de la proposta per a la ciutat de Barcelona.
L’acadèmica ha contribuït de manera crucial al desenvolupament de la teoria de nombres en la matemàtica espanyola. Va començar els seus estudis de matemàtiques en una època en què per a les dones no era gens fàcil iniciar una carrera científica, i va ser l’única dona de la seva promoció a prosseguir amb els estudis de doctorat. Va realitzar la seva tesi doctoral sobre aritmètica de cossos de nombres, que va defensar el 1975, i es va convertir així en la segona dona a obtenir un doctorat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona. Va treballar quatre anys com a postdoctorada a la Universitat de Ratisbona (Alemanya), ha publicat 30 articles de recerca en revistes del més alt nivell (“Inventions Math.”, “J. Reine Angew Math.” o “Math. Ann.”) i és autora o editora de 19 llibres, així com de diversos treballs de divulgació. Bayer és així mateix acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i ha obtingut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, entre d’altres. Ha dirigit 15 tesis doctorals, totes de temes diferents, cosa que ha enriquit enormement un grup que actualment compta amb alguns dels majors especialistes en teoria de nombres.
Per la seva banda, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona es va constituir el 1764 com a societat literària privada sota el nom de Conferència Physycomatemàtica Experimental i, en virtut de la reial cèdula del 17 de desembre del 1765, va passar a Reial Conferència Física com a cos públic consultiu del rei per a assumptes de Catalunya. El 1770 canviaria el títol pel Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona fins que la reial ordre del 7 de desembre de 1887 va determinar el nom actual. En aquests dos segles i mig de vida, la institució ha treballat per a la divulgació dels coneixements científics i tecnològics a la ciutat i té a l’Observatori Fabra, fundat el 1904 com a observatori astronòmic, meteorològic i sísmic, un dels seus principals signes d’identitat. L’any 2018 l’Organització Meteorològica Mundial ho va reconèixer com a estació meteorològica centenària d’observació a llarg termini.
Por su parte, la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona se constituyó en 1764 como sociedad literaria privada bajo el nombre de Conferencia Physycomatemática Experimental y, en virtud de la Real Cédula del 17 de diciembre de 1765, pasó a Real Conferencia Física como cuerpo público consultivo del rey para asuntos de Cataluña. En 1770 cambiaría su título por el de Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona hasta que la Real Orden del 7 de diciembre de 1887 determinó el nombre actual. En estos dos siglos y medio de vida, la institución ha trabajado para la divulgación de los conocimientos científicos y tecnológicos en la ciudad y tiene en el Observatorio Fabra, fundado en 1904 como observatorio astronómico, meteorológico y sísmico, uno de sus principales signos de identidad. En el año 2018 la Organización Meteorológica Mundial lo reconoció como estación meteorológica centenaria de observación a largo plazo.
