Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el passat 11 de juny la conferència “Ordenación del territorio, urbanismo, hospitales, salud. Una mirada a la Utopía de Tomás Moro. Reflexiones de actualidad”, dins del marc de les sessions científiques ordinàries que organitza la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la qual és acadèmic de número des de ja fa 25 anys i a la qual va fer un particular homenatge durant la seva intervenció.
El ponent va fer un repàs històric succintament de l’era contemporània fins al present i destaca la crisi climàtica com a principal signe d’alarma sanitària en el present i el principal repte de futur de la humanitat juntament amb la contaminació en els contextos urbans o la gestió de l’aigua, que també suposen reptes de salut pública. “Des de la segona meitat del segle XX, una de les causes que hàgim aconseguit viure més és la gestió de l’aigua. I ara també hem de parlar de la gestió d’aire. Són pilars sanitaris cada vegada més importants”, va assenyalar.
González de Posada va repassar, així mateix, altres aspectes d’interès públic en què la Reial Acadèmia de Medicina pot donar una resposta, com és el cas del debat de l’eutanàsia, el testament vital, l’avortament, la congelació d’òvuls i embrions , el canvi de sexe o els ventres de lloguer. “Les acadèmies han de manifestar els seus principis en els temes del seu àmbit. I avui dia ens trobem amb infinitat de temes per a reflexió biomèdica a què hauríem de donar una resposta”. En aquest punt, el ponent va introduir les reflexions de Thomas More sobre el que avui es coneix com a cures pal·liatives i eutanàsia. Després de la presentació es va obrir un debat entre els assistents.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor ja de nou doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
L’acadèmic ha esdevingut un referent acadèmic i mediàtic després de la consecució del seu novè doctorat, amb la màxima qualificació d’excel·lent cum laude per unanimitat, igual que els vuit anteriors. En aquest cas es tracta d’un doctorat en Economia per la Universitat de Castella-la Manxa amb la tesi “Del paradigma económico al capitalismo inclusivo en el magisterio pontificio de Francisco”. Els doctorats anteriors abasten àmbits tan diversos com l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, la Teologia, la Filosofia, la Sociologia, la Medicina, la Filologia Hispànica, la Història i la Química.