Núria Vilanova, fundadora i presidenta d’Atrevia Corporation, presidenta del Consell Empresarial Aliança per Iberoamèrica i ambaixadora extraordinària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre les oportunitats econòmiques que s’obren per a Llatinoamèrica amb la denominada quarta Revolució Industrial a l’article “Una oportunidad para Latinoamérica”, publicat al diari econòmic “El Economista” en la seva edició del passat 18 de desembre. Com a reconeguda experta a la regió, Vilanova analitza puntualment als seus articles les novetats i tendències vinculades a aquest àmbit geogràfic.
“El 1492, Cristòfor Colom, buscant l’Índia, va topar amb Amèrica. Aquest fet històric mostra que Llatinoamèrica ocupa una posició geogràfica privilegiada que, juntament amb la seva biodiversitat, les seves riqueses naturals, materials, energètiques i agroramaderes, converteixen la regió en un actor internacional estratègic i, actualment, clau per al desenvolupament i desplegament de la IV Revolució Industrial: la geografia, la geopolítica i la geoeconomia han creat una finestra d’oportunitat perquè la regió no només creixi, sinó que es modernitzi i desenvolupi socialment”, inicia l’experta el seu article.
Vilanova explica les dues iniciatives que tant la Unió Europea com els Estats Units han llançat sobre la regió. Brussel·les ha organitzat, en concret, una cimera que feia vuit anys que no se celebrava per reactivar l’aliança i amb l’objectiu de recuperar el terreny perdut davant l’avenç de la Xina i assegurar-se així una duradora relació privilegiada en què les dues parts guanyin. Washington, per part seva, ha llançat l’Aliança per a la Prosperitat Econòmica de les Amèriques, que busca millorar la competitivitat regional i mobilitzar la inversió d’alt nivell a l’hemisferi, així com canalitzar i ordenar els fluxos migratoris.
Per a l’experta, les dues iniciatives són una resposta a l’avenç de la Xina que ha inclòs l’Amèrica Llatina en la seva estratègia mundial i que ja és el primer soci comercial d’alguns d’aquests països (Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Cuba, Paraguai, Perú, Uruguai i Veneçuela). Així mateix, recorda que sobre la regió planegen els interessos d’altres potències com Rússia, que busca aliats per trencar el seu aïllament internacional. O l’Índia, que percep l’Amèrica Llatina i el Carib com un soci, un aliat i un mercat d’exportació. El Japó, per la seva banda, no amaga el seu interès per l’àrea, com tampoc no ho fan els estats petroliers del Golf (Aràbia, Oman, Emirats o Qatar).
“Amèrica Llatina certament no travessa per un bon moment polític ni socioeconòmic. Però l’actual situació geopolítica, geoestratègica i geoeconòmica del món és un vent que bufa a favor seu. Geopolíticament, es tracta d’una regió majoritàriament democràtica, la qual cosa la transforma en una aliada ideal per a la Unió Europea i els Estats Units. Geoeconòmicament, Llatinoamèrica és, a diferència de Rússia, un subministrador fiable perquè europeus i nord-americans obtinguin el liti, l’hidrogen verd i els productes agroramaders que Occident requereix per assegurar la seva autonomia estratègica. L’interès de les potències mundials representa una autèntica oportunitat que si la regió és capaç d’aprofitar pot ajudar-la a modernitzar les seves estructures econòmiques, millorar-ne la inserció al comerç mundial i assolir un desenvolupament social respectuós amb el medi ambient que desemboqui en democràcies i institucions més fortes, capaços de canalitzar les demandes ciutadanes”, conclou.