Dr. Joan Francesc Pont
Joan Francesc Pont, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, gran comanador d’honor del Suprem Consell Maçònic d’Espanya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED ), va presentar el passat 29 de novembre a la Sala Larra de l’Ateneu de Madrid el llibre “Historia del Supremo Consejo Masónico de España (1780-1811)” (Masónica), que ha escrit juntament amb el també expert en la matèria Josep Lluís Domènech, gran canceller i gran mestre adjunt del Gran Orient de Catalunya. Signa l’epíleg l’acadèmic de número Santiago Castellà, subdelegat del Govern a Tarragona, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City i del Màster d’Smart City Management Zigurat-Universitat de Barcelona i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors. L’acte va ser presentat per Francisco del Barrio, membre de la Secció de Ciències Econòmiques de l’Ateneu, i va comptar amb la presència d’Octavio Carrera, sobirà gran comanador del Suprem Consell Maçònic d’Espanya, que va intervenir juntament amb els dos autors per ressenyar el moment històric que recull l’obra, clau en la conformació de la francmaçoneria espanyola.
“La present obra va molt més enllà del que la seva primera aparença ens pogués indicar. Efectivament és, i en això rau el seu valor central, una història dels més de dos segles del Suprem Consell Maçònic d’Espanya (o potser és millor dir encara de les Espanyes). 
Però, per a més ser, i voler ser, una explicació vivencial, biogràfica, exemplificadora de l’aplicació del mètode maçònic i la seva capacitat de transformació personal, i en especial de l’escocisme, del Ritu Escocès Antic i Acceptat. En certa mesura, tots dos són camins que es recorren paral·lelament de manera espontània, quan l’explicació de la història del Suprem Consell es fa, sense pretendre perdre per això ni una mica del rigor històric i de la metodologia historiogràfica, des de la implicació personal dels qui han viscut les potencialitats transformadores del mètode iniciàtic maçònic en la cerca del perfeccionament de la seva pròpia existència biogràfica, però hi ha una tercera història d’aquesta història, i potser la que per a mi té especial interès i rellevància, la que ens mostra aquest camí entre l’Espanya il·lustrada repensa fins a la sacietat, dolguda i frustrada pels supersticiosos llasts de la intransigència, la incultura, l’aïllament i la por, traient el millor de si mateixa, la seva ànima regeneracionista i la seva fe en el progrés de la humanitat, per construir-ne la millor versió de l’experiència compartida i convivencial que suposa la nació”, van recordar els dos autors la presentació que apareix a l’obra.
Al llarg dels seus capítols, el llibre analitza l’aparició de la francmaçoneria a Espanya i el seu paper a la construcció nacional, la figura dels grans comanadors Bernardo de Gálvez (1780-1786) i José María de Noroña (1786-1794), el decisiu paper del gran comanador marquès de Santa Rosa i comte de Saint Laurent (1795-1811), el cavaller de Ramsay com a ambaixador avançat del Ritu, Étienne Morin i la seva patent, la gènesi del Ritu d’Heredom, el Suprem Consell per als Estats Units d’Amèrica, Grasse-Tilly i els dos Suprems Consells d’Índies (el francès i l’hispà) (1802), el Suprem Consell de França (1804) i els que els van seguir: Itàlia (1806), Dues Sicílies (1809), Espanya (1811) i els Països Baixos (1817), i refereix l’aportació dels grans comanadors fins a l’actualitat, amb un missatge final d’Octavio Carrera.
Com a gran estudiós de la maçoneria espanyola, Pont va oferir el passat mes de juny a la Biblioteca Rossend Arús, en el marc del cicle “La Primera República a Barcelona ara fa 150 anys”, la conferència “Francmaçoneria i Primera República. Els anys seixanta i setanta del Segle XIX” al costat de la historiadora Catalina Martorell. En aquest cas, la ponència va abordar el renaixement de la francmaçoneria entre els grans mestres i grans comanadors Manuel Ruiz Zorrilla i Práxedes Mateo Sagasta, que van arribar a ser presidents del consell de ministres després de la revolució liberal del setembre de 1868 per situar la francmaçoneria a el cor del projecte liberal, inici de l’edat d’or a Espanya.
