Dr. Joan Francesc Pont
Joan Francesc Pont, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el passat 1 juny a la Biblioteca Rossend Arús, en el marc del cicle “La Primera República a Barcelona ara fa 150 anys”, la conferència “Francmaçoneria i Primera República. Els anys seixanta i setanta del Segle XIX” al costat de la historiadora Catalina Martorell. Pont és un gran comanador d’honor del Suprem Consell Maçònic d’Espanya.
La ponència va abordar el renaixement de la Francmaçoneria entre els grans mestres i grans comanadors Manuel Ruiz Zorrilla i Práxedes Mateo Sagasta, que van arribar a ser presidents del Consell de Ministres després de la revolució liberal de setembre del 1868 per situar la Francmaçoneria al cor del projecte liberal, inici de la seva edat d’or a Espanya. La conferència també va repassar la història de la maçoneria i els seus estrets vincles amb els republicans federals de Mallorca i Menorca durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), així com la figura de Llorenç Frau Abrines, destacat maçó mallorquí que va participar en els projectes de Rossend Arús a Barcelona, el dramaturg que va arribar a presidir el Gran Capítol Català i dona nom a la biblioteca que va ha acollit aquest cicle.
“Entre el 1870 i el 1940, coincidint amb la Tercera República Francesa, una època en què s’articula des del liberalisme la democràcia i es llança una mirada humanista sobre la política que arriba en bona part gràcies a la maçoneria, la Francmaçoneria va arribar a ser una Francmaçoneria d’Estat a França, com ho és encara al Regne Unit. I ho va ser fins i tot a Espanya. José Bonaparte va crear la Gran Lògia i el Consell Suprem francmaçó i en bona part va existir sota la seva figura una maçoneria d’Estat a Espanya”, va explicar l’acadèmic durant la seva intervenció.
Manuel Ruiz Zorrilla
Pont va explicar els moments i les figures clau de la maçoneria al llarg del segle XIX i les principals característiques, normes i jerarquies. Un període marcat per l’assassinat del general Juan Prim i els processos d’independència de Cuba i les Filipines, dels quals es va acusar la Francmaçoneria. Les dictadures de Miguel Primo de Rivera i, especialment, de Francisco Franco, van suposar el final d’aquell període d’alts i baixos dels moviments maçònics a Espanya, va explicar el ponent. Una llarga crisi de què la Francmaçoneria amb prou feines ha aconseguit recuperar-se a partir de la Transició.
El cicle celebrat a la Biblioteca Rossend Arús ha incidit en tot un seguit d’elements que van més enllà d’una anàlisi estrictament política. Gràcies a la col·laboració de professors i professores de múltiples especialitats, les vuit conferències programades han facilitat la immersió dels assistents i el públic en general en la realitat calidoscòpica d’aquell primer intent d’establir un veritable règim democràtic, on la presència popular fos efectivament decisiva i no simplement retòrica. Les aportacions fetes, a banda d’ajudar a entendre el que va significar l’expansió i la configuració d’una nova Barcelona, fa 150 anys, va ajudar els participants a constatar i rellegir els grans reptes que llavors es van voler assumir i que el cop militar del general Manuel Pavía contra les Corts espanyoles va frustrar, preparant la restauració de la monarquia borbònica.
