Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Real Acadèmia Europea de Doctors, presenta a la comunitat acadèmica els informes d’activitat de les dues estacions que el projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar té instal·lades al litoral català, una a Barcelona i l’altra a Castell-Platja d’Aro. Ventura és l’impulsor d’aquesta iniciativa, gestionada per la Unitat de Medi Ambient i Ecologia de la Fundació de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), que ha realitzat un rigorós seguiment de l’estat ecològic i el comportament de la biodiversitat marina en aquests dos punts que presenten una de forta pressió humana.
L’estació de la “Cima” de Castell-Platja d’Aro-Baix Empordà-Girona ha registrat un període d’estudi que s’ha caracteritzat per unes bones condicions del mar (poc onatge i transparència excel·lent de l’aigua) i unes altes temperatures ambientals tant de l’aire com de l’aigua marina en superfície, sobretot durant els mesos de maig a octubre, donant lloc a un augment molt significatiu de la temperatura de l’aigua marina, aconseguint 24 ºC. a 27 metres de profunditat al mes d’agost. Aquest fet ha esborrat els límits típics de la termoclina estiuenca del Mediterrani occidental, que oscil·la entre els 15 i els 20 metres de profunditat amb temperatures de 14 a 16 ºC. Això comporta una alteració dels paràmetres físics i mediambientals de l’entorn marí amb conseqüències molt significatives que cal tenir en compte per als ecosistemes marins litorals i la seva biodiversitat.
A criteri de les dades científiques obtingudes els darrers 35 anys, el mar Mediterrani actualment es comporta com un punt calent en matèria de canvi climàtic, segons l’estudi del grup d’investigadors valencians de l’àrea de Meteorologia de la Fundació Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània , publicat a la revista “Pure and Applied Geophysics” amb dades de l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA). En concret, entre el 1982 i el 2016 la temperatura a la Mediterrània va pujar una mitjana d’1,27 graus, superant els dos graus en algunes zones, posant en risc el desenvolupament natural de la biodiversitat. A l’escalfament global, és un catalitzador de fenòmens adversos que redueixen la qualitat dels hàbitats i els ecosistemes marins, sumats a la contaminació, la sobrepesca i la pèrdua d’O2 de la columna d’aigua marina.
L’informe Silmar 2022, igual que l’any passat, les colònies de coralls marins que ens serveixen com a espècies control (bioindicadors) de qualitat del medi marí presents a l’estació de la “Cima” de Platja d’Aro, estan en un 80% molt epifitades (cobertes per altres espècies) o mortes i s’han observat molt poques colònies noves que puguin garantir la viabilitat d’aquest grup de coralls marins fonamentals per mantenir la biodiversitat. Així, el diagnòstic d’aquest grup d’organismes coral·lígens és semblant al dels darrers anys: pòlips morts, colònies epifitades i corals de port reduït i amb poca vitalitat. La madrèpora mediterrània, de l’espècie «Cladocora caespitosa», presenta el mateix patró, encara que com que està a més profunditat, resisteix millor els impactes i les pressions.
Com ja s’havia documentat en anteriors informes Silmar de l’estació de la “Cima” de Platja d’Aro, és molt probable que l’escalfament de l’aigua marina ens ha portat a un increment de la mortalitat de les bentòniques presents en aquesta zona marina i adaptades a temperatures més baixes. Altres espècies marines com el cargol ratllat “Bivetiella cancellata” o la de l’espècie protagonista del Mediterrani, la Posidonia oceanica, fanerògama típica que allotja més de 1000 espècies marines segueixen el mateix destí, totes les seves poblacions estan en regressió, encara que la floració aquest any hagi estat excepcional. En aquest sentit, del diagnòstic realitzat també hi ha punts positius com és l’elevada floració de la prada de posidònia amb densitats mitjanes comptabilitzades el 2022 de 131 flors/m2, batent àmpliament tots els rècords històrics des de la creació de l’estació el 2013.
Així mateix, s’han pogut observar noves colònies del corall tou mediterrani de l’espècie «Eunicella singularis», el corall típic d’aigües poc profundes, encara que cap millora de les colònies madures no controla aquesta gorgònia blanca. Aquest any 2022 hem aconseguit augmentar el nombre d’espècies observades amb 28 de noves respecte a l’any passat, fet que en l’actualitat suposa una biblioteca biològica (biodiversitat) de la zona amb un total de 455 espècies en només 600 m² de zona submarina d’estudi.
La Fundació Pro Reial Acadèmia, a través de la unitat de medi ambient i ecologia i amb l’objectiu d’establir accions de conservació activa està treballant en la promoció d’un projecte innovador per incentivar la societat local, els turistes i els agents litorals més importants a minimitzar, reduir, recuperar, reciclar i reutilitzar els residus plàstics que arriben al medi marí.
Finalment, la puntuació final d’aquesta estació per a l’any 2022, a partir de càlculs i ponderació de 10 paràmetres diferents, però interdependents, és de 6,73 sobre 10.
Pel que fa a l’Estació a la Mar Bella de Barcelona, la Fundació RAED, sota el lideratge de Miquel Ventura, també ha presentat el seu informe anual, que aquest any ha incorporat una nova activitat per conscienciar de la necessitat de mantenir un patrimoni marí sa: l’apropament al col·lectiu de pescadors de la zona per tal de conèixer la realitat d’un sector en crisi que explota un ecosistema marí alterat per l’activitat de la ciutat, la contaminació i l’augment de les temperatures globals.
A les observacions realitzades al llarg de l’any a l’estació de la Mar Bella de Barcelona cal ressaltar la presència de dues noves espècies invasores, per una banda, l’alga verda de l’espècie Codium fragile, provinent de l’oceà pacífic i detectada a la Mediterrània des dels anys 60 del segle passat, i l’esponja invasora de l’espècie «Paraleucilla magna», un porífer de composició calcària molt fràgil de color ivori que pot fer fins a 8 centímetres. A l’estació Silmar de la Mar Bella s’han detectat vuit espècies invasores: tres algues i cinc d’invertebrats. El fet que una espècie forana i/o invasora s’assenti en aquesta zona del litoral barceloní, pot afectar a altres totes les zones marines adjacents i, amb el temps, a tota la costa com ja ha passat amb algunes espècies de crustacis i organismes del plàncton que ja resideixen en aquestes aigües i que estan desplaçant les espècies autòctones fins a fer-les desaparèixer. El nombre d’espècies marines observades a l’estació Silmar de la Mar Bella des de l’any 2018 al 2022 ha pujat a 312 a 760 m² de zona de mostreig submarina.
Miquel Ventura
La diagnosi ecològica i mediambiental a l’estació Silmar de la Mar Bella de Barcelona durant el període 2022 ha constatat que Barcelona i la seva conurbació generen una empremta ecològica mitjana és elevadíssima, arribant a les 4,3 hectàrees globals/any (Gha) i això és degut als impactes i les pressions que es manifesten a Barcelona en forma de contaminació de l’aire, de l’aigua, de la freqüentació humana, l’escalfament global, l’extracció de recursos naturals i la pèrdua de biodiversitat. Això demostra que el model de desenvolupament adoptat per la nostra societat és insostenible i tendeix a col·lapsar a mitjà termini, tal com va predir l’informe “En els límits del creixement” publicat pel Club de Roma i el MIT l’any 1972.
La puntuació final a l’estació és de 5,65 sobre 10 i, com en el cas de l’estació de la “Cima” de Castell-Platja d’Aro-Baix Empordà-Girona, la Fundació RAED presentarà els resultats a les administracions públiques locals, juntament amb els plans d’acció per impulsar, ensenyar i motivar cada cop més la societat a ser més respectuosa i activa amb la conservació de la natura i el mar.
