Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va inaugurar el passat 22 de febrer el Fòrum de Deontologia Mèdica que ha posat en marxa l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Saragossa perquè els facultatius aprofundeixin en l’actual Codi de Deontologia Mèdica i avaluïn des d’una visió crítica i històrica la Bioètica. Al costat de l’acadèmic va participar en aquesta sessió inaugural, que va portar com a títol “La Bioética. Un puente entre la ciencia y los valores”, el president de la Comissió de Deontologia del Col·legi, Enrique de la Figuera. Va actuar com a moderador el secretari d’aquesta mateixa comissió, Arturo Aliaga.
El Fòrum seguirà amb la sessió “Ética, deontología y medicina personalizada”, a càrrec de Feliciano Ramos, president de la Societat Europea de Genètica Humana, que abordarà temes com ara el consentiment informat, l’assessorament genètic, especialment als estudis genètics prenatals o preconcepcionals, la identificació de portadors asimptomàtics de malalties hereditàries o la propietat i emmagatzematge de les dades genòmiques. També s’hi inclouran mencions a textos legals i normatives actuals, tant nacionals com europees.
Autor del llibre que porta el mateix títol de la sessió celebrada, “Tiempos para la bioética. Un puente entre la ciencia y los valores” (Club de Pediatria Social), Callabed va abordar la necessitat de dotar la medicina d’un component ètic que marqui les seves actuacions, en particular després que l’actual pandèmia hagi evidenciat les mancances del model actual i molts sanitaris hagin hagut de prendre decisions amb un criteri que anava molt més enllà de la medicina. Perquè per a l’acadèmic, en ple segle XXI i a la vista del desenvolupament i dels avenços científics que s’han produït al llarg de la història de la humanitat, és un bon moment per fer una pausa i reflexionar sobre l’essència de la humanitat mitjançant un recorregut sobre el pensament filosòfic de la societat actual.
“La ciència ha de respectar els valors, i per això la importància de la filosofia i les humanitats en les ciències i el treball interdisciplinari. La bioètica sorgeix com el pont necessari entre la ciència i els valors, perquè la ciència explica allò que és exacte, però no allò que és just i humà”, assenyalava l’acadèmic en la presentació de l’article que va dedicar a aquesta matèria a la primera edició del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, impulsat per la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors al costat de la RAED, que va titular “Pot perdurar l’humanisme en un món de superficialitat?”. En aquest treball, l’acadèmic ja esbossava les propostes que ara desenvolupa de manera àmplia i posava les bases d’aquesta nova bioètica que ha de marcar el camí en la professió en aquests temps.
Per a Callabed, la medicina no ha d’aportar únicament analgèsics i tranquil·litzants. Ha de curar les ferides del cos i les ferides de l’ànima. “No hi ha malalties, sinó malalts. Tot pacient és una persona irrepetible, que mereix un tractament individualitzat i personalitzat. La política sanitària no hauria d’influir en la manera com es desenvolupa l’acte mèdic. El metge no és només el que es limita a diagnosticar, sinó qui de vegades cura i sempre cuida. Per això, curar amb cura és potser l’última i originària justificació de l’actitud mèdica. L’ètica es pot recolzar en la ciència si ha aconseguit respectar els valors”, va assenyalar.