Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el nou tractament que ha entrat en ús a Espanya per al tractament dels trastorns depressius severs a l’article “Esketamina, el novedoso antidepresivo intranasal para los casos resistentes”, publicat al portal de divulgació científica The Conversation el 20 de novembre passat i reproduït en diversos mitjans digitals espanyols i hispanoamericans. López Muñoz signa el treball amb José Antonio Guerra Guirao, professor de Farmacologia i Toxicologia de la Universitat Complutense de Madrid.
Ambdós experts expliquen que aquest tractament que s’administra per via intranasal ja estava autoritzat des de l’any 2019 per l’Agència Europea de Medicaments i per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units. “Els experts ho han catalogat com un ‘avenç revolucionari’ en la gestió de la depressió. Tot i això, també presenta certes zones fosques”, assenyalen López Muñoz i Guerra Guirao abans de descriure els seus pros i contres per al tractament d’una malaltia que afecta 180 milions de persones al món, segons l’Organització Mundial de la Salut. Pel que fa a la prevalença de la depressió aguda al llarg d’un any, arriba, segons aquests càlculs, al 6% de la població i el risc a les dones és el doble que als homes. Així mateix, la depressió és la principal causa de discapacitat actualment.
“La resposta clínica als antidepressius tradicionals és inadequada o incompleta entre el 40% i el 50% dels pacients i un terç no respon als tractaments en l’actualitat disponibles. Quan un pacient no respon, almenys, a dos tractaments diferents amb antidepressius durant un episodi depressiu moderat o greu actual parlem de depressió resistent al tractament. Aquesta alta incidència de la depressió resistent, unida a les limitacions dels antidepressius disponibles fins ara, ha empès a buscar alternatives com l’esketamina”, expliquen els experts.
Per a López Muñoz i Guerra Guirao, l’esketamina sembla un fàrmac relativament segur, ja que s’ha analitzat llargament en estudis que ja han superat la fase III i les principals reaccions adverses són de naturalesa neuropsiquiàtrica i gastrointestinal, apareixen de forma immediata i se solen resoldre el mateix dia. Pel que fa a l’eficàcia -assenyalen- en dos dels estudis a curt termini realitzats no es va assolir significació estadística, cosa que genera incertesa per la inconsistència dels resultats entre estudis. Tot i això, els experts alerten del risc d’abús pels efectes dissociatius que pot arribar a produir el fàrmac, a més del seu elevat cost. “En qualsevol cas, els resultats prometedors de l’esketamina i la novetat de la seva administració i mecanisme d’acció obre un nou camí i planteja un horitzó terapèutic alternatiu per als pacients amb depressió”, conclouen.
