Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ser l’encarregat de pronunciar el passat 25 de juny a l’Auditori Municipal de l’Encarnació de Villanueva de los Infantes (Ciudad Real), la lliçó magistral que va obrir els cursos d’estiu del Campus de Villanueva de los Infantes i el Campo de Montiel de la Universitat Lliure d’Infants Santo Tomás de Villanueva. L’acadèmic va dissertar sobre “Los antídotos sobre los envenenamientos en la obra de Cervantes”, un tema en què és un reconegut especialista i sobre el qual ha realitzat diversos estudis de referència.
L’acadèmic va fer un recorregut per la terapèutica farmacològica a l’Espanya del Segle d’Or i va analitzar l’obra de Miguel de Cervantes des de la perspectiva de l’ús dels agents farmacològics en diferents escenes, des dels remeis terapèutics, fonamentalment per al tractament dels dements, bojos i alienats, personatges molt freqüents a la literatura cervantina, als agents tòxics i verinosos, fonamentalment al·lucinògens i narcòtics, en l’àmbit de la pràctica de la bruixeria i fetilleria (filtres d’amor, pocions verinoses).
L’ús de diferents substàncies com a ingredients d’aquests compostos, tant per part de la medicina oficial com de la pràctica heterodoxa duta a terme per diferents sanadors, no permetia diferenciar clarament entre medicaments i verins, i aquesta diferència moltes vegades només en la dosi administrada, en la susceptibilitat individual o en el procés diferencial d’acumulació orgànica. Només cal recordar, en aquest sentit, les paraules de Paracels a la seva obra “Defensiones”: “Tot és verí… Només la dosi fa el verí”.
López Muñoz va defensar la hipòtesi que Cervantes es va veure influït per l’obra “De Materia Medica”, de Dioscòrides, traduït i comentat pel metge segovià judeoconvers Andrés Laguna, per documentar-se en matèria farmacoterapèutica. Aquesta hipòtesi es basa, entre altres elements i segons l’opinió de l’acadèmic, en l’existència d’aquesta obra tècnica a la biblioteca privada cervantina, segons la reconstrucció d’aquesta duta a terme fa uns anys. De fet, el “Dioscòrides” és l’única obra de caràcter cientificomèdic que cita Cervantes en tota la seva producció literària, en concret a “Las aventuras del ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha”.
Després de la lliçó magistral de López Muñoz, el rector de la Universitat Lliure d’Infants, José Ignacio Ruiz Rodríguez, va reconèixer els guardonats amb els premis que lliura la institució. Aquest any han recaigut en Manuel Vázquez Serrano, per la seva professionalitat i esforç al treball; Rafael Torres Ugena, promotor del Museu Infanta Elena de Tomelloso, per la seva feina al desenvolupament industrial de la viticultura, l’enologia i la promoció de la cultura; Emilio Calatayud Pérez, reconegut magistrat, per la seva tasca social i educativa, i José Mota, televisiu humorista guardonat per la seva tasca a la difusió de la cultura manxega. Manuel Vázquez Serrano i José Mota van ser també nomenats Gentilhomes de la Manxa i Paisans de Don Quixot per ser originaris del Camp de Montiel.
