Enrique Sada
Historiador i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat Código Libre el 13 d’agost del2021
Episodis de la Conquesta: La matança de Cholula (oli sobre tela)
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), qüestiona a l’article “¿500 años de resistencia indígena?”, publicat al portal especialitzat Código Libre el passat 13 d’agost, l’indigenisme que reivindiquen tant el Govern mexicà, amb el president Andrés Manuel López Obrador al capdavant, com d’altres governs de la regió, atribuint als conqueridors espanyols el simple paper de genocides de les civilitzacions precolombines, sense cap indici de posició crítica o de rigor històric.
“Un dels grans mites disfuncionals de l’Estat mexicà ho és sens dubte el fals indigenisme que tracta de vendre que som asteques i que aquesta ètnia és l’única essència representativa de la mexicanitat, manant al diable a totes les altres tribus i nacions diferents i enemigues d’aquests des dels maies, tolteques i mixteques fins als raràmuris, seris, guaxixils, xiximeques i apatxes. Aquesta impostura opera de dues formes: incitant a l’odi i desconeixement de l’element espanyol com integral i civilitzador, present en tots nosaltres, i rentant-se les mans davant l’abandonament i menyspreu que sota aquest govern s’ha accentuat en contra dels indígenes vius, per oblidar-se d’ells evocant només als morts”, assenyala l’historiador.
Per a Sada, hi ha una enorme diferència entre els diversos pobles indígenes que ocupaven l’actual territori mexicà a l’arribada dels espanyols, i només aquest context de domini d’uns sobre els altres i d’aliances dels pobles sotmesos amb els espanyols pot fer entendre la conquesta. “La veritable resistència indígena va ser la dels pobles oprimits pels mexiques: tlaxcalteques, xochimilques, tlateloques, otomies, acolhues, purépetxes, txalqueños, txolulteques i totonaques, que es van aliar amb un grapat d’espanyols i van aconseguir el seu alliberament”, afegeix.
L’expert posa també el focus en les debilitats d’una cultura que mai no va arribar a exercir el domini d’un imperi, que vivia a l’edat de pedra, no coneixia la roda, no havia creat ciutats fora de la seva pròpia capital i mantenia el seu poder a base de la força i la por tribal, culminada en sacrificis humans massius. “Ja estaven condemnats a desaparèixer davant de qualsevol civilització emergent, independent del seu origen”, conclou Sada.
