Nuria Montserrat
Investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Nuria Montserrat, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, va ingressar com acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar a la seu de la Reial Corporació el passat 31 de maig. L’acte es va poder seguir en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on pot visionar-se. La recipiendària va llegir el discurs d’ingrés “Entendiendo la biología y funcionamiento de las células madre pluripotentes: un viaje en el tiempo para generar miniórganos ‘à la carte’ en el laboratorio”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Institucionals de la RAED José Ramón Calvo.
Doctora en Biologia, Montserrat va desenvolupar en la seva primera intervenció com a acadèmica des d’una òptica divulgativa la regeneració cel·lular i el projecte del grup de recerca que ella mateixa lidera per crear per primera vegada cultius tridimensionals, coneguts entre la comunitat científica com organoides, a partir de cèl·lules mare pluripotents. Aquestes estructures s’assemblen al teixit embrionari de ronyó humà durant el segon trimestre de gestació. Mereixedor del reconeixement de la comunitat científica internacional així com de diversos premis de primer nivell, aquest projecte revela que els cultius tridimensionals mimetitzen aspectes fonamentals durant la formació del ronyó, com la distribució, funcionalitat i organització específica de les cèl·lules.
Dra. Nuria Montserrat
Així mateix, l’estudi permet generar un coneixement fonamental sobre com es desenvolupa aquest òrgan i, al seu torn, facilita el disseny d’experiments focalitzats en el cribratge de compostos terapèutics destinats a la regeneració renal i, recentment, ha permès estudiar l’afectació del coronavirus SARS -Cov-2, causant de la Covid-19, als òrgans. Per dur a terme aquest procés, els investigadors, majoritàriament dones, van fer servir cèl·lules mare pluripotents amb les que han aconseguit recapitular el desenvolupament embrionari del ronyó i van generar els mini-ronyons, als que han seguit d’altres organoides, simulant la duresa del microambient embrionari mitjançant l’ús de biomaterials.
En aquest últim gir de la recerca dirigida a l’estudi de l’afectació de la Covid, que incideix específicament en el ronyó en un 40% dels casos, l’equip de Montserrat investiga tant la seva evolució com l’experimentació de fàrmacs per combatre-ho. “Per explorar més a fons la capacitat de la tecnologia d’organoides per identificar tractaments per a la Covid-19, el nostre estudi a més va explorar com el SARS-CoV-2 pot infectar directament els organoides. En conjunt, el nostre estudi al costat d’altres observacions, suggereixen que la infecció per SARS-CoV-2 indueix inflamació en els vasos sanguinis en diversos òrgans com a conseqüència directa de la participació de virus. Tot i així, si bé és cert que els organoides de cèl·lules mare pluripotents humanes poden reproduir la patologia en teixits específics sobre els que es modelen, encara falta demostrar que aquests puguin reproduir símptomes sistèmics associats amb les respostes de tot el cos a la infecció viral”, conclou el seu discurs.
A la seva tasca investigadora, Montserrat suma la seva tasca com a divulgadora científica i és la comissària de la Biennal Ciutat i Ciència que se celebra a Barcelona centrada en les joves investigadores sota el títol “100tífiques”. La iniciativa pretén donar visibilitat a la rellevància de les dones en la ciència i la tecnologia, tant en la recerca pública com privada, i motivar especialment a les nenes, tot i que també als nens, a l’estudi de la ciència i la tecnologia.
