Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vice-rector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal Infobae el 15 de març de 2021
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la tortura i males praxis exercides a consciència pels metges a l’article “El tenebroso doctor Shirō Ishii, el mayor criminal de guerra médico de la historia que jamás fue juzgado”, publicat al portal Infobae el passat 15 de març. L’acadèmic signa aquest article al costat del professor dels departaments de Psicologia i Criminologia de la Universitat Camilo José Cela Francisco Pérez Fernández. Ishii ser un microbiòleg i tinent general de l’Exèrcit Japonès que va posar a prova en humans armes químiques i biològiques i les seves capacitats per resistir diferents tipus de tortures. Es calcula que unes 12.000 persones haurien mort als seus assajos.
“Dins del marc de la Segona Guerra Sino-japonesa (1937-1945), i coincidint en part amb la Segona Guerra Mundial, l’Exèrcit Imperial japonès va desenvolupar un ambiciós programa d’investigació d’armes biològiques i químiques, posant en marxa experiments a gran escala amb éssers humans. Per a això van ser creades una sèrie d’unitats de recerca mèdica, planificades pel microbiòleg Shirō Ishii, posteriorment tinent general de l’Exèrcit Imperial. A elles s’atribueixen milers de crims, així com horrorosos experiments mèdics. Ishii va ser el responsable màxim del desenvolupament d’aquests programes de recerca, focalitzats inicialment en el perfeccionament d’armes de guerra químiques i biològiques”, inicien els dos experts el seu article.
López Muñoz i Pérez Fernández esbossen la trajectòria d’aquest facultatiu, que va estar dos anys a Europa rebent formació específica sobre els efectes de les armes biològiques i químiques durant la Primera Guerra Mundial. Ja a l’Exèrcit Japonès va organitzar un departament d’immunologia dedicat a investigacions sobre guerra biològica. “La presa de Manxúria per l’Exèrcit Japonès va donar a Ishii l’oportunitat de fer servir éssers humans en les seves recerques. El 1932 va començar els seus experiments preliminars sobre guerra biològica en zones ocupades de la Xina com a part d’un projecte secret. Sota la cobertura d’un pla per a la potabilització d’aigua per a les tropes japoneses a la Xina, des del 1936 Ishii va organitzar els departaments de Prevenció Epidèmica i Abastament d’Aigua, que eren, en realitat, centres i unitats de recerca mèdica, destacant la tenebrosa Unitat 731“.
Els estudiosos assenyalen com als centres d’experimentació es van utilitzar presoners de guerra i detinguts polítics acusats de ser espies o membres de la resistència, fonamentalment d’origen xinès, però també soviètics, mongols i coreans, a més de malalts mentals i discapacitats. “Ishii i els seus col·legues van investigar fonamentalment sobre malalties infeccioses, inoculant a subjectes sans els gèrmens del còlera, tifus, diftèria, botulisme, àntrax, brucel·losi, disenteria, sífilis, pesta, etc., per analitzar el desenvolupament de les malalties i provar l’efectivitat de certes vacunes. Les víctimes eren forçades a menjar aliments infectats o beure líquids contaminats, o bé se’ls obligava a portar objectes o robes contaminades”, detalla l’article.
En aquesta espiral despietada, els autors assenyalen que fins i tot hi ha constància gràfica de la pràctica de viviseccions i autòpsies en presoners moribunds, algunes realitzades pel mateix Ishii, amb l’objectiu d’obtenir les mostres el més fresques possible. Malgrat que les víctimes es compten per milers, mai no va arribar a ser processat per crims de guerra i va poder integrar-se a la vida civil amb normalitat. Tot i que àmpliament coneguts, els seus crims romanen impunes.
