Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic numerari i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reprèn les seves reflexions sobre la Grècia clàssica i la seva mitologia als articles “Homero y los aqueos”, “Las lecciones de Anaximandro”, “El origen del universo, según Anaxímenes”, “El impacto de ‘La Victoria de Samotracia'” i “La agonía humana reflejada en Laocoonte”, publicats entre aquests mesos de juny i setembre a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “Homero y los aqueos”, l’acadèmic explica com gràcies a l’autor de l’“Odissea” i la “Ilíada” es poden conèixer avui dia les característiques de la societat de la seva època, ja que la seva obra, més enllà del seu abast literari, constitueix un important document social i antropològic. “Homer ens transmet que els aqueus eren un poble de gran bellesa física: atletes i reines de bellesa. Parla d’elegància i que la roba habitual era el lli. Ens diu que les cases eren de tova i palla per als pobres i de maó i fonaments de pedra per als rics. En la majoria dels casos no hi havia divisions d’habitacions ni finestres. La cuina no existia. Es cuinava al mig de l’única estada que tenia forat al sostre perquè sortís el fum. El bany era per als grans senyors. No descriu temples. Es malgastava molt a propis palaus, però els déus no eren dignament allotjats. Ulisses en la seva vellesa es va construir un pati amb platabandes, arbres i cavallerissa. Sobre alimentació ens diu que els generals de Troia eren carnívors, els sotsoficials i soldats tenien alimentació vegetariana i s’alimentaven de blat torrat. Es feia servir el ganivet com a únic cobert”, explica.
Per la seva part, a “Las lecciones de Anaximandro”, el president del Club de Pediatria Social aborda la figura del reconegut deixeble de Tales, qui va postular que l’origen de totes les coses era l’àpeiron, un principi infinit i indeterminat del qual sorgien totes les oposicions: calent i fred, sec i humit. “Anaximandre va ser considerat el primer dels grecs coneguts en publicar una obra sobre la natura. Natural de Milet, Jònia (610 a.C.-546 a.C.) va ser un filòsof i geògraf de l’Antiga Grècia. Fill de Praxíades. Compatriota i alumne del Tales de Milet, també sembla que va ser un dels seus parents”, el presenta.
A “El origen del universo, según Anaxímenes”, l’expert s’atura en un altre dels deixebles de Tales i company d’Anaximandre, amb qui va coincidir que el principi de totes les coses està invariable davant tots els canvis és infinit, encara que a diferència de l’àpeiron parla d’un element concret: l’aire. “Aquesta substància, afirmava, es transforma en les altres coses a través de la rarefacció i la condensació. La rarefacció genera el foc, mentre que la condensació, el vent, els núvols, l’aigua, la terra i les pedres; a partir d’aquestes substàncies, es creen la resta de les coses. Anaxímenes té importants aportacions en física, cosmologia i meteorologia”, assenyala.
Callabed dedica “El impacto de ‘La Victoria de Samotracia'” a la coneguda escultura “Niké”, exposada al Museu del Louvre de París, que pertany a l’escola ròdia del període helenístico. Atribuida a Pithòcrit de Rodas, “La Victòria de Samotràcia” (190 a.C.) és considerada una de les obres mestres de l’art hel·lenístic. És una de les escultures més admirades del món i un símbol de l’art clàssic. El poeta Rainer Maria Rilke va veure en aquesta escultura ‘una imperible recreació de l’aire grec en allò que té de vast i de grandiós’. És una escultura rodia de l’escola hel·lenística en marbre que representa la deessa alada Niké (Victòria, en la mitologia romana) posant-se a la proa d’un vaixell. Va ser trobada el 1863 a l’illa de Samotràcia”, narra.
Finalment, a “La agonía humana reflejada en Laocoonte”, l’acadèmic de la RAED es refereix a una altra obra escultòrica de referència de l’Antiguitat, “Laocoont i els seus fills”, denominat com “la icona prototípica de l’agonia humana a l’art occidental”. “Representa la mort del sacerdot troià Laocoont, castigat pels déus a morir escanyat per serps marines al costat dels seus dos fills, Antífant i Timbreu. L’agonia es transmet a través de les expressions caragolades dels rostres, en particular les celles inflades de Laocoont. Aquestes expressions es reflecteixen als cossos que lluiten desesperadament, especialment el de Laocoont, en el qual cada part del seu cos es mostra en tensió”, conclou.
