Jaime Jaume, doctor en Biologia i director de Desenvolupament de la Producció Agrària de l’Institut d’Investigació i Formació Agroalimentària i Pesquera del Govern de les Illes Balears, va ingressar com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar dimarts passat, 7 d’octubre, a Foment del Treball, seu acadèmica. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Insularitat i sostenibilitat al sector agrari de les Illes Balears”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic d’honor i ambaixador extraordinari Ildefonso García Serena, degà emèrit del Col·legi de Màrqueting i Comunicació de Catalunya. La sessió va poder seguir-se en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on pot visualitzar-se.
Dr. Jaime Jaume
El nou acadèmic va iniciar la seva intervenció repassant la història de les Balears i els factors socioeconòmics que l’han acompanyada, destacant la seva tradició agrícola, el valor ambiental i els condicionants que la seva insularitat ha suposat en el seu desenvolupament. Fins al segle XX, quan l’auge del turisme ha fet que l’economia balear es fonamenti al sector serveis i que la seva població depengui en bona part d’una activitat encara estacional. “Les illes estan completament tercializadas en la seva economia, amb un PIB de més de 42.000 milions d’euros, depèn en un 84% de la construcció i dels serveis, vinculats fonamentalment al turisme”, va explicar el ponent.
Jaume va explicar com des de la firma de l’Acta d’Adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees el 12 de juny del 1985, les diferents mesures de la política agrícola comunitària, així com de les polítiques agràries espanyoles, no han estat capaces de frenar la caiguda de la rendibilitat de les explotacions agràries de les Balears, la qual cosa ha redundat en la seva crisi. “La tendència inercial a la desaparició del sector agrari com a sector econòmic és molt pronunciada i, tot i això, la societat balear no pot permetre’s aquest luxe ni socialment ni ambientalment. La solució implica trobar aliats dins i fora del sector agrari, siguin públics o privats”, va afirmar.
Per al recipiendari, aquesta aliança ha de reduir els efectes negatius dels factors que determinen la insularitat i donar valor als aspectes socials i ambientals que l’activitat agrària garanteix a les illes. “El reconeixement dels valors ambientals i socials que suposa l’activitat agrària correspon a la societat, donant valor econòmic, preu, als esmentats valors, bé en la compra diària, bé a través d’impostos, amb polítiques públiques. Serà fonamental aquest reconeixement i el dels efectes de la insularitat en la negociació de la nova política agrària comuna, que s’avança difícil”, va considerar.
Entre les accions que han d’acompanyar aquesta recuperació del sector agrari, Jaume va destacar una millora de la qualitat de les aigües regenerades per a reg, l’adaptació al canvi climàtic, la transició digital, la intel·ligència artificial, la robòtica i l’automatització aplicades al sector, l’increment de l’eficiència productiva, la conservació de la biodiversitat agrària, l’adaptació al mercat i la dotació d’infraestructures de millora del coneixement agrari.
Vinculat a la Universitat de les Illes Balears com a professor associat des de l’any 2004, Jaume imparteix actualment docència al Grau d’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural i al Màster d’Enginyeria Agronòmica. També ha col·laborat en diferents programes d’aquest mateix centre i activitats d’experimentació, investigació i formació relacionades amb l’agricultura i la ramaderia autòctones de les illes.
Discurs complet: Insularitat i sostenibilitat al sector agrari de les Illes Balears
