Mateo Valero, doctor Enginyer en Telecomunicacions i director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, va ingressar com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar a la seu de la Real Corporació dimecres passat, 15 de juny. Al costat de Valero van ingressar com a acadèmics corresponents estrangers els doctors en Enginyeria Randy K. Avent (per als Estats Units) i Hisham el Sherif (per a Egipte). L’acte es va poder seguir tant de forma presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar.
Mateo Valero va llegir el discurs d’ingrés “Reflexiones costumbristas de un científico de computadores sobre lo finito y lo infinito”. Per la seva banda, Randy K. Avent va presentar el discurs “The Role of University Research in Creating New Economic Markets” i Hisham el Sherif va ingressar amb el treball “My Journey…”. Tots tres van rebre la resposta, en nom de la Reial Acadèmia, per l’acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED José Ramón Calvo. La sessió va estar encapçalada per l’acadèmic numerari i president de la Junta de Govern Alfredo Rocafort.
El director del Barcelona Supercomputing Center, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia, va evocar la importància de la formació des de la infància en un relat personal on va recordar la seva infantesa aragonesa. “En la meva experiència personal, he après per igual de la saviesa dels agricultors del meu poble, dels meus primers mestres, dels meus professors dels pares escolapis o d’alguns dels meus autors científics favorits, entre ells Santiago Ramón y Cajal, que advertia: ‘Al carro de la cultura espanyola, li falta la roda de la ciència’. Tota la meva vida he estat alineat amb aquesta frase i tot el meu esforç de recerca ha estat per ajudar a canviar-la”, va assenyalar.
Després d’oferir a l’auditori, com ha fet diverses generacions d’enginyers de Telecomunicacions, els consells i les lliçons que li ha ofert la vida mateixa, centrat en el treball i l’esforç, el nou acadèmic d’honor va voler concloure amb una cita del Premi Nobel de Literatura, Rabindranath Tagore: “Jo dormia i vaig somiar que la vida era alegria. Em vaig despertar i vaig veure que la vida era servei. Vaig servir i vaig comprendre que el servei era alegria”. “Aquesta màxima la vaig aprendre jo de petit i l’he intentat seguir sempre. Jo em considero un servent públic i el meu temps pertany a la comunitat. Per això ho he d’aprofitar al màxim i treure-li tot el partit. El fet de dur a terme aquest servei de manera continuada m’ha reportat sempre una enorme alegria, que he compartit amb el meu entorn”, va concloure.
Per la seva banda, Randy K. Avent va oferir nombrosos exemples de disrupció que han protagonitzat al llarg de la història contemporània els qui ara són reconeguts emprenedors i en aquest sentit va destacar la importància de la iniciativa tant privada com pública a invertir en formació, desenvolupament tecnològic i emprenedoria. “El creixement sòlid d’una economia requereix una combinació d’empreses impulsades pel consum i la tecnologia. I desenvolupar una estratègia nacional de recerca que proporcioni el finançament de la investigació bàsica a les universitats que se centren en problemes complexos i estratègics també pot proporcionar el coneixement necessari per construir nous mercats econòmics”, va assenyalar.
Finalment, El Sherif també va apel·lar a la memòria personal per recordar la seva trajectòria vital i científica que va començar al si d’una família mitjana del seu Egipte natal, un país on ha vist créixer i posar-se al dia al ritme que ell també progressava en la seva carrera científica. “Al llarg del meu viatge, la meva família i amics van pensar en mi com un addicte a la feina. Mirant cap enrere em considero afortunat i agraït haver estat on m’havien donat l’oportunitat establir o ser part d’iniciatives importants. Algunes de les iniciatives no són meves, i no hi puc reclamar cap crèdit, però de la mateixa manera em fa una sensació de gratitud haver contribuït al seu èxit, encara que sigui de manera menor. Un projecte que ha estat a prop del meu cor és la implementació de la reactivació de la Biblioteca d’Alexandria el 1990″, va recordar.
