Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica les últimes fotogaleries que ha publicat a l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Es tracta dels lliuraments “Soy de la Cuesta de Moyano” i “Tras los pasos de Ramón y Cajal en Barcelona”, on aborda temes tan diversos com la Fira del Llibre de Madrid i les llibreries de vell o la petjada que va deixar el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia a Barcelona, on va desenvolupar els seus estudis sobre la neurona.
Amb textos de la periodista Dafne Bos Riera i el mateix Callabed, l’acadèmic proposa un recorregut personal per la madrilenya Fira del Llibre aturant-se al carrer de Claudio Moyano, que connecta el passeig del Prado amb el parc del Retiro. “El carrer més llegit de Madrid on continua viva la recomanació del llibreter que amb ofici, memòria i cor revela descobriments als bibliòmans malalts incurables. Claudio Moyano va ser un polític del segle XIX que va impulsar el 1875 la llei educativa més longeva de la història d’Espanya. Cal anar a Moyano a buscar un tresor. Un lloc únic a Europa on la literatura és història viva del carrer”, explica amb una sèrie d’imatges que reflecteixen bé aquest ambient de descobriment i fascinació que amaguen els llibres.
A “Tras los pasos de Ramón y Cajal en Barcelona”, l’acadèmic introdueix un tema que, per conegut, no deixa ser una sorpresa per als que no estiguin introduïts a la trajectòria d’aquest pioner de la ciència a Espanya. Ramón y Cajal va estudiar a Saragossa i va investigar al laboratori especialitzat en neurobiologia que ell mateix va crear a Madrid. Tot i això, va ser a Barcelona on va donar a llum la seva doctrina de la neurona. Un any després de mudar-se a la ciutat, el 1888, va descobrir aquestes peculiars cèl·lules i en va definir el funcionament dins del sistema nerviós humà.
“La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya va ser un dels llocs que més va freqüentar durant la seva estada a Barcelona. Va impartir-hi classes durant cinc anys. En entrar a l’acadèmia, Ramón y Cajal passejava cada matí davant de detalls com una estàtua d’Esculapi d’Empúries, pare de la medicina”, explica el mateix Callabed en declaracions recollides per Bos Riera. “La troballa que el va convertir en una figura referent dins de la medicina neurològica va ser de portes cap endins al seu pis del carrer Notariat, 7. Va ser un dels seus domicilis a Barcelona i on va dur a terme les troballes que li van suposar el Premi Nobel de Medicina sobre la connexió neuronal”, relata Callabed acompanyant les paraules d’imatges d’aquests escenaris que formen part de la història de la ciència espanyola.