Dra. Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga, catedràtica emèrita de Filologia Clàssica de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), defensa el valor de les humanitats, el paper que ha de jugar la llengua catalana i el diàleg permanent amb els clàssics a una extensa entrevista publicada a “La Revista” de l’Ateneu d’Acció Cultural. Més enllà de la seva àmplia trajectòria com a investigadora i de ser una de les principals expertes en la trajectòria vital i l’obra de Mercè Rodoreda, Vilallonga ha presentat recentment el llibre “Retrat interior” (Proa), un conjunt de poemes escrits entre Girona i Nova York durant els anys 2003 i 2009.
A la seva conversa amb la periodista Lluïsa Massó, l’acadèmica explica que el llatí continua sent rellevant a l’educació malgrat la seva marginalització als actuals plans d’estudi perquè connecta els estudiants amb els orígens culturals d’Europa i amb les llengües modernes derivades d’ells. Per a Vilallonga, llegir autors clàssics com Virgili o Horaci permet comprendre la condició humana al llarg del temps. Segons el seu parer, els textos grecollatins conserven una saviesa universal que ajuda a pensar críticament i a entendre les bases culturals de la societat actual. En aquest sentit, reivindica una presència més destacada de les humanitats a l’educació, tot i que reconeix que el sistema educatiu actual tendeix a fragmentar els coneixements. Adverteix a més dels reptes que afronta la llengua catalana, entre ells la pressió social d’altres llengües, la immigració i l’impacte de les xarxes socials.
Sobre la seva experiència com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, recorda que va ser un període especialment intens marcat per la crisi política posterior al referèndum del 2017, protestes socials i l’inici de la pandèmia de la Covid-19. Malgrat les dificultats, considera que va ser un servei públic que va assumir amb lleialtat al país i a la cultura catalana. La filòloga també destaca el seu treball a la difusió del patrimoni literari i la seva vinculació amb l’obra de Rodoreda, autora a la qual ha contribuït a divulgar fins i tot a través de xarxes socials mitjançant la publicació diària de cites.
L’entrevista acaba amb un aforisme llatí que resumeix la seva visió del treball intel·lectual: “Gutta cavat lapidem, non vi sed saepe cadendo” (la gota perfora la pedra no per la força, sinó per la constància), una metàfora de la perseverança que, segons Vilallonga, també defineix la dedicació a l’estudi i a la cultura. “És un elogi de la persistència, de la resiliència, que diuen ara. La deia a la primera classe de cada curs als estudiants, perquè l’apliquessin a l’estudi, per exhortar-los a estudiar diàriament, no el dia abans de l’examen, perquè una pluja forta no forada la pedra”, assegura l’acadèmica.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre març del 2019 i setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació fa tres cursos. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Va ser també nomenada consellera del grup editorial Grup62.
