Dr. Pablo Umbert
Pablo Umbert, director del Servei de Dermatologia Pablo Umbert a la Clínica Corachan de Barcelona, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, acadèmic d’honor de la Societat Catalana de Dermatologia i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va publicar el passat 10 de juny al canal Salud&Vida de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, l’article “Pigmentaciones faciales simuladoras de malignidad”, en el qual aborda la importància de determinar l’origen i importància de les diferents taques o pigmentacions que afloren a la cara per descartar la seva malignitat.
“La cara, a diferència d’altres superfícies cutànies, és un terreny relliscós en dermatologia. Concentra fol·licles pilosebacis, melanòcits (responsables de la pigmentació), capil·lars i mal actínic. Aquesta combinació afavoreix la pigmentació, que pot desafiar el diagnòstic, el pronòstic i el tractament, i fins i tot simular lesions malignes. Per això, la imatge clínica no sempre és suficient. En ocasions és necessari el dermatoscopi amb llum polaritzada (epiluminiscencia), per visualitzar estructures prèviament invisibles. A més, l’historial de la lesió ha de ser coherent amb el diagnòstic probable. Quan hi ha dubtes raonables s’imposa la biòpsia (amb resultat en dies), o, en alguns centres, el procediment DIC (diagnòstic immediat cutani) permet un diagnòstic en minuts. En rares ocasions requereix el processament del teixit biopsiat, tècniques d’immunohistoquímiques, que identifiquen proteïnes específiques de marcadors de cèl·lules tumorals”, explica l’expert.
L’acadèmic repassa de forma succinta les diferents afeccions més comunes, com ara les queratosis seborreiques pigmentades, comunes a partir de la mitjana edat; les hiperpigmentacions postinflamatòries, reaccions benignes sense risc després d’un èczema, cremada o picadura d’insecte; el lentigen solar, freqüent en persones adultes amb hàbits d’exposició solar; el lentigen maligne, que es dóna en persones grans i comporta risc de malignitat; el melanoma, d’evolució ràpida i també amb risc d’evolució maligna, o les queratosis actíniques pigmentades premalignes, lesions secundàries al mal solar.
L’expert aconsella mantenir la calma i no alarmar-se davant l’aparició de qualsevol signe cutani, però sí mantenir-ne un seguiment, recordant que les lesions de clara benignitat clínica no requereixen tractaments tret que sigui per motius estètics. “La clau està en equilibrar prudència i precisió, anamnesi, dermatoscopia i, si hi ha dubte, biòpsia o DIC. La fotoprotecció i el seguiment, en especial en les persones de risc, són vitals”, conclou Umbert.
