Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, ha presentat el darrer informe de l’Estació de la Cima, a Castell-Platja d’Aro, al cor de la Costa Brava, que testifica la regressió de la flora i la fauna del fons marí d’aquesta zona del litoral català i la proliferació d’algunes de les espècies invasores. L’informe, corresponent a l’any 2021, destaca algunes conclusions considerades ja des d’una perspectiva de set anys d’observació i 15 de mostratge, com ara l’increment d’entre 0,5° i 1° en la temperatura de l’aigua, una variació que afavoreix el desenvolupament d’espècies foranes modificant el patró natural de funcionament de l’ecosistema marí i, de manera específica, afecta les espècies i els hàbitats marins més sensibles.
Myriapora truncata, (Pallas, 1766). Fals Coral. La Myriapora truncata és un briozou que forma una colònia arbustiva i ramificada. Les branques tenen una superfície llisa amb uns petits porus que corresponen als zooides (o individus). Els extrems de la colònia estan truncats.
En contraposició, l’observació d’aquest període deixa una notícia positiva: la floració massiva de la Posidonia oceanica. Un fenomen que es va observar a tota la Costa Brava i amb especial intensitat a la pradera de la Cima i que està relacionat, més amb un cicle vital de l’espècie que se sol donar-se cada quatre o cinc anys, amb l’augment de la temperatura de l’aigua. “Aquesta resposta fisiològica d’aquesta planta marina davant l’escalfament de l’aigua ens dona certa esperança en analitzar la capacitat d’adaptació d’una espècie clau per a la resiliència ecològica de l’ecosistema litoral mediterrani”, assenyala Ventura.
Altres impactes antropogènics detectats en aquesta zona d’estudi marí són la contaminació per substàncies químiques, protectors solars, microplàstics i matèria orgànica, que redueixen la qualitat de l’aigua i incideixen en aquesta afectació a hàbitats i espècies més sensibles i afavoreixen el desenvolupament d’espècies oportunistes que són més resistents a entorns marins contaminats. L’informe també alerta sobre pesca esportiva i professional en espècies d’interès ecològic elevat, la introducció d’espècies foranes potencialment invasores o de l’increment de la contaminació acústica derivat de la navegació a motor i d’esports nàutics poc sostenibles com les motos d’aigua.
“Com és habitual durant l’any d’immersions s’ha realitzat el seguiment dels bioindicadors òptims, seleccionats de forma específica per donar-nos la informació sobre la qualitat ecològica dels hàbitats i ecosistemes presents. Les espècies bioindicadores sèssils (sense mobilitat) que observem a cada immersió pateixen amb més intensitat els impactes i les pressions humanes i els efectes dels canvis ambientals a mitjà i llarg termini. En aquest context, la marcada regressió d’algunes espècies de corals tous com la de l’espècie Eunicella singularis (coral blanc colonial) i de l’espècie Leptogorgia sarmentosa (la gorgònia taronja), s’estan analitzant des de fa més de sis anys. Les colònies sobre les quals es fan els seguiments presenten lesions i necrosi a les puntes i creixement d’espècies oportunistes (algues, esponges i patògens) sobre les seves colònies arborescents que les asfixien i moren. El 80% de les colònies analitzades a l’estació de la Cima estan molt epifitades o mortes (un fenomen que també passa de forma intensa des del 2015 a tota la Costa Brava). A més, als darrers quatre anys gairebé no hem observat noves colònies que puguin garantir l’estabilitat d’aquestes poblacions”, assenyala l’informe.
Miquel Ventura
L’estació Silmar de control de Castell-Platja d’Aro es troba sota el mar a una distància de 0,35 milles de cala Rovira direcció sud-est. La zona d’estudi integra una formació geològica submarina molt característica que es prolonga cap al nord, formant una llarga barra rocosa perpendicular al litoral que es va distanciant de la costa. En estar submergida i al mig del mar aquesta zona submarina queda desapercebuda per a la majoria dels usuaris del mar (navegants, pescadors i bussejadors) i per això rep una menor pressió humana comparada amb altres zones costaneres del municipi. Tot i que aquesta condició no la protegeix de la pressió pesquera professional i esportiva, destaca el biòleg marí.
L’últim informe de l’Estació Silmar de la Mar Bella, a Barcelona, presentat fa un mes, determinava la presència d’almenys quatre espècies invasores detectades a les observacions i assenyalava que a la Mediterrània s’han introduït a l’última dècada més de 900 espècies foranes provinents d’altres ecosistemes marins, el 15% de les quals són potencialment invasores. “Fins ara, la Mediterrània i el nostre litoral marí mostraven resiliència ecològica, però per un cúmul de fets com la contaminació del mar amb microplàstics o l’increment del transport marítim, estem privant-lo de la seva capacitat de defensa i regeneració. Més del 40% de les espècies d’interès comercial que es pesquen a la Mediterrània oriental actualment ja són espècies foranes i invasores que s’han instal·lat en aquests nous ecosistemes marins i el futur pot ser encara més descoratjador”, assenyala el director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia de Doctors.
“El nostre compromís actual amb la protecció de l’entorn marí del qual depenem és del tot insuficient i estem molt a prop d’arribar al punt de no retorn, una situació indesitjable que ja condiciona les nostres vides i la de les futures generacions. Hem de ser la gènesi de la solució des del coneixement, la sinergia entre els agents socials i de les empreses que viuen de l’ús de l’ecosistema marí i que entenen que invertir en la seva conservació activa és consolidar-ne el futur i la prosperitat”, conclou Ventura.
