Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), incideix a la seva tasca de divulgació de la vida i l’obra del llegendari científic aragonès Santiago Ramón y Cajal, Premi Nobel en Medicina el 1906, a la conferència “Santiago Ramon y Cajal. Sus decisivos años en Barcelona (1887-1892)”, que va pronunciar el passat 11 de febrer a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, i als articles “‘Los tónicos de la voluntad’ de Ramón y Cajal”, “Los discípulos de Ramón y Cajal en Barcelona” i “Los rasgos humanistas de Ramón y Cajal”, publicats entre els passats mesos de gener i febrer a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa. Callabed va participar així mateix, aquest 24 de març, a la sessió “Ramón y Cajal: creación científica y artística”, celebrada a l’Ateneu de Madrid al costat d’altres reconeguts experts.
L’acadèmic va dedicar la seva ponència a l’Acadèmia de Farmàcia a explorar l’etapa de Santiago Ramón y Cajal a Barcelona, com un període decisiu a la consolidació de la seva carrera científica. Després de la seva arribada com a professor universitari, l’investigador es va enfrontar a un entorn acadèmic limitat en recursos, la qual cosa el va obligar a desenvolupar el seu treball amb mitjans precaris i una forta iniciativa personal. Tot i això, malgrat aquelles dificultats, Ramón y Cajal va estudiar al microscopi el sistema nerviós, dedicant llargues jornades a l’observació i al perfeccionament de les seves tècniques. Malgrat l’aïllament inicial de les seves recerques, que no van rebre atenció immediata per part de la comunitat científica, aquest període va establir les bases dels descobriments que posteriorment li atorgarien un gran prestigi internacional.
A l’article “‘Los tónicos de la voluntad’ de Ramón y Cajal”, l’expert emfatitza aquella constància i tenacitat que va marcar la trajectòria del científic citant un dels seus escrits menys coneguts, les seves “Reglas y consejos sobre la investigación científica”, una guia per a investigadors i estudiants enfocada a l’ètica, la disciplina i el cultiu del rigor i la voluntat necessaris per a l’èxit científic, basant-se a la seva pròpia experiència com a pioner de la neurociència. “El llibre va néixer del seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i exalta la curiositat, la tenacitat i la passió per la ciència com veritables tònics per a la ment. El propòsit era formar joves científics, inculcant la importància del mètode, l’ètica i la perseverança”, explica.
Santiago Ramón y Cajal
Per la seva part, a “Los discípulos de Ramón y Cajal en Barcelona”, el president del Club de Pediatria Social aborda de nou aquell període decisiu entre el 1887 i el 1892 en el qual el futur Nobel va exercir com a catedràtic d’Histologia a la Universitat de Barcelona, on va establir les bases de la teoria neuronal i la neuroanatomia moderna amb ajuda de joves alumnes. “Entre els professors del claustre que van compartir experiències amb Santiago Ramón y Cajal hi havia Jaume Pi Sunyer, catedràtic de Patologia General, Ignasi Valentí, de Cirurgia, i Rafael Rodríguez Méndez, d’Higiene, que eren partidaris de la investigació a laboratori. També hi era Bartolomé Robert Yarzábal, catedràtic de Patologia Mèdica, que va arribar a ser alcalde de Barcelona. D’altres van ser Joaquim Bonet, que van arribar a ser rector, i Joan Giné i Partagás, promotor el 1886 de l’Institut Mèdic de Barcelona.
Finalment, a “Los rasgos humanistas de Ramón y Cajal”, Callabed repassa la dedicació del científic a àmbits tan diversos com la lectura, l’escriptura, el dibuix, la filosofia, la fotografia i fins i tot a la gimnàstica, disciplines conreades des de la seva infantesa i joventut aragoneses. “Wilder Penfield, gran neurocientífic americà, va dir de Ramón y Cajal: ‘Era un geni polifacètic impulsat per aquell misteriós murmuri que arriba als pocs elegits de Déu, que els empeny sempre endavant per explorar més enllà dels coneixements existents, sense repòs i sense més recompensa que saber que han penetrat a la terra promesa dels descobriments'”, resumeix amb una cita després d’abordar de forma succinta totes aquestes facetes del Nobel.
