Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic numerari i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reprèn les seves reflexions sobre la Grècia clàssica presentant alguns dels artífexs de la seva cultura imperible als articles “Praxíteles, renovador de la escultura clásica”, “Lisipo, el retratista oficial de Alejandro Magno”, “Escopas, el creador del estilo artístico patético” i “Policleto, creador del canon de la perfección”, publicats al llarg d’aquest mes d’octubre a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “Praxíteles, renovador de la escultura clásica”, l’acadèmic es focalitza en un dels principals artífexs de la transició de l’art antic a l’escultura hel·lenística clàssica, que introdueix nous temes com els nens, la vellesa, personatges de classes socials diverses, amb emocions, dinamisme i moviment intens. “Amb l’obra de Praxíteles d’Atenes (395-330 a.C.) l’escultura grega evoluciona des del classicisme cap a una mena d’anticipat manierisme en accentuar el sensualisme. Les seves obres estan caracteritzades per la trucada ‘kharis’ o gràcia àtica i la denominada corba praxiteliana, consistent en un elegant ‘contrapposto'”, explica Callabed.
D’altra banda, a “Lisipo, el retratista oficial de Alejandro Magno”, l’expert s’acosta a una altra de les grans figures que al costat d’Escopes i Praxíteles són considerats grans escultors de la segona fase de classicisme grec. “Se’l considera reformador del cànon de Policlet i innovador de convencionalismes. Va ser l’escultor oficial i retratista d’Alexandre el Gran. El cànon de Policlet el Vell (480-410 a.C.) era una norma de bellesa ideal que s’aconseguia aplicant principis matemàtics i de proporció per representar el cos humà amb set caps d’altura, buscant l’harmonia, l’equilibri i la simetria”, explica.
A “Escopas, el creador del estilo artístico patético”, Callabed destaca la figura d’un altre dels grans escultors de l’Antiguitat, considerat l’inventor del denominat estil patètic, així anomenat pel ‘pathos’ (el sentiment) de les seves obres, bé definit per l’expressió dolençosa caracteritzant la cara de les mateixes estàtues. “Escopes, juntament amb Praxíteles i Lisip, són els tres escultors més importants de la segona meitat del segle IV a.C. i van canviar completament el caràcter de l’escultura grega, que en la seva època clàssica reflectia principalment els ideals grecs de bellesa, mesura i harmonia (Miró, Fídies i Policlet). A l’escultura grega hel·lenística hi ha dinamisme, realisme, expressió d’emocions intenses, allunyant-se de l’idealisme clàssic. A més de déus i herois es representen nens, ancians i personatges de classes socials baixes. Les escoles que van fundar van influir a la història de l’escultura, després del Renaixement italià i, a través d’ell, a l’art modern”, resumeix.
Finalment, a “Policleto, creador del canon de la perfección”, el president del Club de Pediatria Social aborda la trajectòria d’un altre dels escultors clau de la Grècia clàssica, considerat un gran innovador les idees de proporció i anatomia del qual continuen sent rellevants a l’art contemporani. “A Policlet se li atribueix la creació d’un estil que emfatitzava la proporció i la simetria, elements que considerava essencials per a la representació del cos humà. El seu llegat va més enllà de les seves obres individuals. El seu enfocament en la proporció i l’anatomia va influir a generacions d’artistes, des de l’Antiga Roma fins al Renaixement. Escultors com Miquel Àngel i Gianlorenzo Bernini es van inspirar en els seus principis, buscant la perfecció en les seves pròpies creacions”, conclou.
