Dra. Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga, catedràtica emèrita de Filologia Clàssica de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va presentar el passat 23 de gener al Museu d’Història de Barcelona el nou itinerari literari “Prudenci Bertrana a Barcelona”, una iniciativa de la Fundació Prudenci Bertrana i de la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada-Fages de la Universitat de Girona, dirigida per la mateixa acadèmica, i que se suma a la ruta “Aurora Bertrana a Barcelona”, presentada per la pròpia acadèmica ara fa un any amb la filla de l’autor modernista com a protagonista. L’acte també va comptar amb la presència de Maria Nunes, editora del llibre que recull aquesta ruta.
Prudenci Bertrana
Escriptor, pintor i periodista, Prudenci Bertrana va estar sempre estretament vinculat a la ciutat de Girona, tot i que va viure gairebé mitja vida a Barcelona, on va treballar, escriure, va passar nombroses penúries i tragèdies familiars i on va morir i va ser enterrat. “Prudenci Bertrana a Barcelona” és un itinerari a cavall entre la realitat biogràfica i la ficció literària, segons la Fundació. “Es tracta d’un recorregut per entendre la relació que l’autor va establir amb la ciutat i veure com té un paper determinant enorme fins al punt d’influir poderosament en la trilogia de novel·les ‘Entre la terra i els núvols’ i en la trajectòria biogràfica real d’un dels grans autors del modernisme”, expliquen els seus promotors.
El recorregut es deté en una trentena d’espais rellevants a la vida de Bertrana, des de la Llotja, on va estudiar belles arts malgrat la reticència paterna, fins a la llibreria Catalònia, on va rebre un dels grans homenatges en vida amb motiu de l’obtenció del Premi Crexells del 1931 per la novel·la “L’hereu”, el local del carrer Ferran on se celebraven les tertúlies de la Penya Vilaró o els racons de l’antic barri Xinès que va freqüentar per culminar al cementiri de les Corts, on va ser enterrat gairebé a l’anonimat el 1940. Bertrana va arribar a Barcelona el 1912 fugint d’un consell de guerra que el va obligar a abandonar Girona, on va iniciar la seva trajectòria literària i on va iniciar la seva trajectòria literària. Ja a la capital catalana va dirigir les llegendàries revistes “L’Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació fa dos cursos. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les investigacions en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Va ser també nomenada consellera del grup editorial Grup62.
