The Conquest of Tenochtitlan (Conquest of México series), domini públic, via Picryl
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els articles “Maciel y Netflix: cortina de humo”, “Octubre, mes de la Hispanidad” i “¿Otra vez perdón a España?“, publicats entre els passats 10 d’octubre i l’1 de novembre al portal digital Código Libre i al diari “El Siglo de Torreón”, en els quals aborda diversos episodis de l’actualitat mexicana i els seus vincles històrics. Així mateix, Sada ha participat com a ponent a la primera edició del Congrés Internacional “Fundació de ciutats i processos de poblament a la Nova Espanya: fonts, metodologies, actors i espais”, organitzat per la Càtedra Refugio Reyes de la Universitat Autònoma de Zacatecas i celebrat a aquesta ciutat mexicana, capital de l’estat homònim, el passat 12 de novembre. L’expert va intervenir a la sessió “Dimensión comercial: Camino Real de Tierra Adentro” amb el treball “A la vera del Camino Real. El caso de san Joseph y Santiago del Álamo de Parras (siglos XVII y XVIII)”.
A “Maciel y Netflix: cortina de humo”, l’historiador es refereix a la sèrie televisiva que la plataforma dels Estats Units va realitzar sobre la polèmica figura de Marcial Maciel, assegurant que manca de tot rigor històric. “Enguany, la cadena Netflix va estrenar un documental més amarillista que informatiu titulat ‘Maciel. El lobo de Dios’, on en comptes de fer recompte de fonts documentals serioses com les referides o citar documents de l’Arxiu Vaticà com aquell en què l’heroic Papa Pius XII va estar a punt de dissoldre els Legionaris de Crist abans de morir, recorren al que ja s’ha dit o a persones ignorants en matèria historicoreligiosa -com ara Carmen Arístegui– sense aportar una cosa de què tots ja tenim gust sobre aquest sociòpata”, explica.
Per la seva part, “Octubre, mes de la Hispanidad”, Sada reflexiona sobre les lectures polítiques i partidistes que es fan entorn del descobriment d’Amèrica per part de Cristòfor Colom ja fa més de cinc segles. “Poques vegades a la història de la humanitat existeixen esdeveniments, creuaments de vides i destins de tal magnitud que arribin a canviar completament no només el món que ens envolta, sinó la nostra concepció integral del mateix tal com el coneixem. I és que el descobriment d’Amèrica va donar d’alguna manera sepultura a tot quant havia estat acreditat com a únic i absolut des de l’Edat Antiga fins al moment mateix en què es va donar el que alguns acadèmics s’han dignat a anomenar ni més ni menys que la primera globalització, com s’ha anat difonent a partir de l’última dècada”, considera.
Enrique Sada
Finalment, a “¿Otra vez perdón a España?”, el col·laborador de la Reial Acadèmia incideix en el descobriment i conquesta espanyola d’Amèrica en relació amb les disculpes pronunciades recentment pel ministre d’Afers Exteriors del Govern d’Espanya, José Manuel Albares, i les reaccions d’altres historiadors com ara Juan Miguel Zunzunegui al diari digital El Debate: “Imagina’t: arriba Hernán Cortés amb 400 homes, i amb 400 homes pren Tenochtitlan. Això és ridícul! Sobretot, si t’expliquen que Tenochtitlan era la gran capital d’un gran imperi poderosíssim. Pensar que un imperi així cau davant 400 persones és absurd. La realitat és que la ciutat cau davant més de 99.000 guerrers que són indis; són tlaxcalteques, txoluteques, txitximeques, txalques, totonaques… que tots són aliats d’Hernán Cortés”, refereix Sada fent-se ressò d’aquesta reacció.
Pel que fa al Congrés Internacional de Zacatecas, la trobada acadèmica es va centrar en la fundació de Guadalajara, de la Vila Celaya, les rutes de les missions del nord-oest de Sonora i la intendència de Valladolid de Michoacan, entre d’altres aspectes de la formació de la Nova Espanya a l’actual nord de Mèxic. Especial rellevància va tenir el tema de Zacatecas, la fundació de municipis com Pinos, Saín Alto, Pánuco, la capital, Hacienda Nueva, Chupaderos o La Pila, pertanyents a Morelos, Nieves i el poble caxcan de Mecatabasco. Igualment, es van referir a com es van anar generant igualment les hisendes de benefici i els assentaments humans generats al voltant de la mineria, segons va destacar la mateixa organització de l’esdeveniment.
