José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, director del Club d’Excel·lència d’Ubbiquo Business School i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 9 de maig a la VII Sessió Telemàtica Especial de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Tenerife, de la qual també n’és membre, amb la ponència “Calentamiento global y salud”. Calvo va abordar els problemes sanitaris associats a la crisi climàtica, citant fins i tot un informe elaborat per 120 científics procedents de 35 institucions de tot el món, entre elles l’Organització Mundial de la Salut i el Banc Mundial, que va publicar la revista “The Lancet” arran l’Acord sobre el Clima de París del 2016 i ampliat des de llavors.
Dr. José Ramón Calvo
A la seva conferència, Calvo va oferir tant dades genèriques com altres concretes sobre la crisi climàtica referides a la realitat espanyola. Per a l’acadèmic, si la humanitat continua amb les dinàmiques actuals i no es compleixen els objectius per limitar l’escalfament global, els nadons que neixin avui patiran en cadascuna de les etapes de la vida danys de salut irreversibles i duradors. Aquest complet i rigorós informe científic internacional analitza 41 indicadors clau per a dos possibles escenaris de futur en un món que se situa de mitjana 1 °C per sobre dels nivells preindustrials.
Segons aquest estudi, si la humanitat hagués aconseguit limitar l’escalfament global en menys 1,5 °C abans del final d’aquesta dècada descarbonitzant l’economia i revertint les emissions, cosa que es considera improbable, un nen que naixés avui creixeria en un món amb un nivell zero d’emissions de CO₂ abans en complir els 30 anys, cosa que garantiria un futur més sa per a les generacions futures, amb un aire més net, accés a aigua potable segura i a aliments més nutritius. Al segon escenari analitzat per l’informe, el de la inacció, en què els humans desoíem els advertiments dels científics i seguim actuant com si no passés res, quan aquest mateix nen complís 71 anys hi hauria 4 °C més, amb impactes sobre el medi ambient i la salut impossibles de calcular.
Sobre els efectes de l’escalfament a Espanya, ja és habitual que les temperatures superin a l’estiu els 40 °C a llocs on només s’havien vist aquests registres de manera excepcional. Al sud del país, la temperatura mitjana anual ja ha assolit aquest objectiu dels 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials. El canvi climàtic pot convertir el sud d’Espanya en un desert a finals de segle. El riu més llarg de la península Ibèrica, el Tajo, podria assecar-se a causa del canvi climàtic i les preses i posar en risc milions de persones que depenen del riu. El 2100 es preveu que el nivell del mar de la costa espanyola pugi 47 cm, tot i que podria fer-ho en 88 cm en el pitjor dels casos. Això comportaria que gairebé la meitat dels ports de Catalunya estarien amenaçats.
Sobre els impactes que això comportaria a la salut, Calvo va destacar l’increment de la contaminació de l’aire, al qual està exposat el 97% de la població, o les malalties transmeses per vectors com la malària, erradicada del país el 1964. Així mateix, es veuen casos de febre del Nil occidental i dengue no importat i s’ha constatat un important increment del vector de transmissió, el mosquit tigre. També hi ha risc, tal com ha passat a les Açores i Madeira, que s’expandeixi el virus del zika i que apareguin casos de chicungunya.
Calvo representa a Espanya la iniciativa “24 Hores de Realitat. La veritat en marxa”, impulsada i presidida per l’exvicepresident dels Estats Units i Premi Nobel de la Pau Al Gore. Es tracta d’una àmplia sèrie de conferències amb el mateix contingut que se celebren a més de 80 països de forma simultània.
