Mariàngela Vilallonga, catedràtica emèrita de Filologia Clàssica de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va participar el passat 1 d’octubre a la presentació de l’obra “Siempre a la espera. Clara Campoamor y el exilio republicano en Suiza”, en la que participa amb l’estudi “Aurora Bertrana y Mercè Rodoreda en su exilio suizo”.
L’acte es va celebrar en l’Institut Museu Voltaire de Ginebra i va comptar amb la participació de Cristina Rosario Martínez Torres, editora del llibre, que a través de documentació en bona part inèdita llança nova llum històrica i literària sobre el context de la migració forçada republicana a Suïssa.
Dividit en 11 estudis, el llibre aporta nova informació sobre les dues estades de Clara Campoamor al país alpí durant el seu llarg exili, el seu treball com a periodista, la seva participació en la Societat de Nacions i la llavors acabada de crear Organització per a les Nacions Unides, a més del seu activisme polític i jurídic al costat d’Antoinette Quinche i el seu feminisme dins del moviment sufragista global. Als estudis dedicats a l’escriptora madrilenya se sumen d’altres sobre les relacions hispanosuïsses durant el franquisme, el moviment d’Ayuda Suiza per als nens de la Guerra Civil espanyola, la influència dels vincles entre els dos països durant aquest període i altres exilis coincidents, com els de Bertrana i Rodoreda, presentats a la segona part del llibre, centrat a l’exili republicà al país.
“Va ser a Ginebra on Mercè Rodoreda va complir gran part del seu projecte literari, i és també allà on va aconseguir immortalitzar la Barcelona en la qual hi ha ambientada la seva obra, malgrat la distància que la separava. De fet, va conservar en la seva memòria una imatge intacta de l’ambient de la ciutat de la seva joventut i va aconseguir esbossar un retrat de la societat catalana del segle XX com a ningú abans que ella”, va sintetitzar Vilallonga la seva tesi. L’acadèmica ja havia dedicat diversos estudis a l’exili de les dues autores catalanes a Suïssa. Fa un any va protagonitzar també a Ginebra la sessió “Rodoreda a Ginebra. Ecos a la ciutat i a la seva obra” en un acte organitzat per la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Suïssa.
Clara Campoamor
Per la seva part, va explicar que l’exili també obligat de Bertrana després d’esclatar la guerra la va portar a un país on ja havia estudiat, per escriure-hi part de la seva obra. “Aurora Bertrana va ser una magnífica prosista i una gran aventurera. Fascinada pel món i la literatura, els viatges, que va realitzar la Polinèsia, Suïssa i el Marroc li van servir de material per a novel·les, relats i, sobretot, articles. Interessada d’igual manera per la societat, va ser pionera a l’hora de parlar de feminisme i d’altres cultures, sempre des d’una fervent defensa de la llengua i cultura catalanes”, va assenyalar.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació fa tres cursos. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Va ser també nomenada consellera del grup editorial Grup62.
