Dr. Josep Ignasi Saranyana
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “El context teològic de l’any 1972”, que es va publicar al número 67, volum 27, de la revista teològica “Temes d’avui”, corresponent a l’any 2023. Un monogràfic dedicat al cinquantè aniversari de la visita pastoral de sant Josepmaria Escrivá de Balaguer a Barcelona a la tardor del 1972.
“Aquella visita va coincidir, o potser va ser provocada, per la crisi que va sacsejar l’Església, a tots els nivells, després de la clausura del Concili Vaticà II. Tot i que els dos anteriors concilis ecumènics de la modernitat (Trento i el Vaticà I) havien patit també alguna sacsejada en l’etapa de recepció de les seves constitucions, decrets i cànons, ni de lluny aquelles sacsejades poden comparar-se a les commocions que s’han viscut a l’Església, des del 1966 a aquesta part, per entendre les exhortacions, comentaris i suggeriments, sempre encoratjadors, del fundador de l’Obra durant l’esmentat viatge del 1972, procedeix una ajustada valoració del context eclesial i teològic que va envoltar la visita pastoral”, explica el mateix Saranyana en la introducció al seu article.
Sant Josepmaria Escrivá. Oficina d’Informació de la Prelatura de l’Opus Dei a Espanya, CC BY-SA 2.0, via Wikimedia Commons
El teòleg analitza, de manera succinta, la recepció del concili, destacant la importància dels documents “Dignitatis humanae” i “Nostra aetate” en relació amb els grans temes de l’època moderna i aborda les dificultats que l’acadèmia teològica va enfrontar a la recepció dels documents conciliars, especialment a causa dels canvis culturals de l’època i els diferents corrents de pensament que van influir en els àmbits teològics catòlics durant els anys 60. Sant Josepmaria apareix en aquest context com a determinant figura espiritual que confirma els fidels a la fe en un moment eclesial delicat, en la línia del que va apuntar dècades després el papa Benet XVI. Des d’un distanciament que ja es pot considerar històric, Saranyana refereixi la visió del pontífex sobre la crisi postconciliar i la rellevància de la constitució pastoral “Gaudium et spes”.
“És innegable que hi ha hagut formes malaltisses de viure el cristianisme dins de la mateixa Església des d’un principi. Només cal recordar els primers brots de gnosticisme, esmentats a les cartes de sant Pau i al corpus de sant Joan com a perillosos i d’un sol ús. En la visita pastoral a Catalunya del 1972 sant Josepmaria es va presentar com a pare espiritual d’una multitud de fidels, per confirmar-los en la fe, en unes circumstàncies eclesials delicades, no va parlar com a teòleg, ni va pretendre erigir-se en mestre de la fe, perquè això és competència del ‘munus docendi’ dels bisbes, especialment del bisbe de Roma. Va venir a tranquil·litzar les consciències i a infondre pau. I bé que ho va aconseguir”, conclou l’expert.
