Emili Gironella, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i reconegut auditor, ha publicat al costat de María del Carmen Barcons, professora d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, l’estudi “El ebitda. ¿Indicador útil o inútil?”. Les dues primeres parts de l’article -de les tres que ho completen- ja han aparegut al segon i tercer número de la Revista Técnica Contable y Financiera.
Dr. Emili Gironella Masgrau
Gironella i Barcons assenyalen com l’ebitda és un indicador no oficial ni reglat per les Normes Internacionals d’Informació Financera que s’ha popularitzat al llarg dels últims anys i que és utilitzat àmpliament per analistes financers i grans empreses i societats o grups de societats que cotitzen en mercats regulats, a més d’haver esdevingut un concepte habitual de la informació econòmica dels nostres dies.
Generalment entès com l’indicador amb el qual es pretén resumir, en una sola xifra, un determinat marge parcial de la rendibilitat d’una empresa, obtingut per diferència entre els ingressos d’explotació recurrents i els costos i despeses d’explotació també recurrents, que tenen incidència en la tresoreria, l’ebitda va néixer a la dècada dels 80 del segle passat com un mecanisme de les entitats financeres per determinar si una societat generava el suficient volum de negoci per pagar les despeses contretes. Tot i que, com alerten els experts, “l’ebitda reflecteix únicament una part de la rendibilitat d’una empresa o entitat, referida concretament a l’explotació central del negoci, sense ser un reflex complet de la seva rendibilitat i capacitat de generar recursos”.
Gironella i Barcons també posen en dubte els conceptes que s’han de tenir en compte al càlcul de l’ebitda perquè sigui realment un indicador fiable que reflecteixi la capacitat operativa real d’una societat i no simplement un indicador que estigui més al servei de la societat a l’hora de presentar uns resultats atractius en lloc d’un mecanisme útil per als mercats, per més que es tracti d’un indicador amb uns estàndards coneguts. Els analistes ofereixen en el desenvolupament del seu estudi diversos exemples que ajuden a entendre i determinar la fiabilitat de l’ebitda per activitats i sectors.
