Dr. Josep Ignasi Saranyana
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Teología de los santos” o “Teología de la santidad”, en què explica la via que va obrir sant Josep María Escrivá de Balaguer per marcar l’exemple de la secularitat davant la denominada teologia de la santedat i que va publicar amb aquest doble títol a “Scripta Theologica”, la revista de la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra al volum 43, número 3, corresponent a l’any 2011.
“Segons la teologia de la santedat, la vida dels sants constitueix un lloc teològic. Així doncs, les virtuts heroiques i les experiències espirituals dels sants, exposades en epistolaris, diaris íntims i altres escrits, són fonts del que fer teològic sistemàtic (dogmàtic o moral). En canvi, la teologia dels sants estudia, des d’una perspectiva històrico-teològica, com han contribuït els gestos, actituds i escrits dels sants, tant al progrés de la cultura humana com a la inculturació de l’Evangeli; en definitiva, com ha interaccionat el sant amb el seu medi. En aquesta perspectiva epistemològica, la vida dels sants no és només un lloc teològic, sinó molt més. La complementarietat i distinció entre les dues teologies s’il·lustra amb alguns gestos i paraules de Sant Josep María Escrivá, a qui es presenta com a pioner d’una nova manera d’entendre la secularitat cristiana”, s’explica al resum de l’article.
Per a l’acadèmic, l’estudi de la interacció de qualsevol sant amb el seu entorn, per l’exercici de la seva professió o estat, les relacions socials i familiars, el temperament, la manera d’entendre la vida, els gustos i les aficions particulars, així com les seves idees teològiques i filosòfiques, són qüestions rellevants que amb prou feines es tenen en consideració més enllà de l’exercici de la seva causa, encara que no com a exemple de cristiandat. Una realitat material de la santedat que sí que s’observa a la teologia dels sants, amb un nou enfocament, una nova metodologia i, sobretot, la interdisciplinarietat de l’estudi.
“El teòleg historiador ha de considerar que els sants exerceixen, fins i tot en vida, un paper que transcendeix la mera mediació o intercessió, perquè fan camí amb el seu camí. La missió duta a terme pels sants es projecta al llarg del temps, de manera que es clarifica amb els anys, a mesura que s’observa la seva virtualitat en la història, de vegades la forma de vida, que els sants van sancionar amb la seva santedat, va ser poc evident per als seus contemporanis, passant per això inadvertida. És clar que la reflexió posterior hi té molt a dir. L’apreciació de la vida d’aquests homes i dones no es fa, per això, des de la mera exemplaritat, prenent el sant com a model de virtuts, sinó que va més enllà”, explica Saranyana.
Assenyalant els exemples de sant Antoni Abat, sant Ignasi de Loiola, santa Margarida Maria d’Alacoque, santa Teresa de Lisieux o sant Joan Pau II, l’estudiós assenyala que la seva importància com a exemple de santedat no es deu tant al seu ascetisme ni en particular a les seves experiències espirituals sinó principalment per la reflexió que van desencadenar, en un context que té pretensions universalistes, i per l’acceleració històrica que van provocar. També incideix en el paper de Sant Josemaría Escrivá com a apòstol de la secularització i l’exemple de cristiandat que es pot trobar i practicar a la vida diària per part de qualsevol cristià.
