Eckhart de Hochheim (Maestro Eckhart)
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els articles “El maestro Eckhart: nuevos estudios y ediciones” i “Meister Eckhart y la controvensia coloniense (1326). A propósito de la libertad de investigación teológica”, publicats, respectivament, als números 16 i 21 d’“Scripta Theologica”, on aborda la figura d’aquest destacat membre de l’anomenada Escola de Colònia, conegut pel seu pensament com a teòleg i filòsof i creador del qual es va donar a conèixer com la mística renana. Condemnades algunes proposicions de la seva obra pel papa Joan XXII, va ser rehabilitat per la Congregació per a la Doctrina de la Fe el 1992.
Al primer dels textos, l’acadèmic esbossa els estudis que s’han realitzat en les darreres dècades sobre aquest dominic de Turíngia que va inspirar el Romanticisme alemany. “Tant Franz Xaver von Baader, com Georg Wilhelm Friedrich Hegel i Martin Heidegger deuen molt a Eckhart, no només en l’estil de filosofar, sinó en els mateixos desenvolupaments sistemàtics i doctrinals. Per exemple, en l’ús de la dialèctica transcendental. I també en són tributaris, tant l’ascètica schopenhaueriana, com algunes oracions, anomenades transcendentals, de la nostra hora”, assenyala l’autor.
Dr. Josep Ignasi Saranyana
Donades les múltiples lectures i polèmica que ha generat al llarg de la història, Saranyana proposa al segon text una nova via d’accés al seu pensament que eviti la coneguda polèmica sobre el monisme eckhartià, suposat o no, o l’anacrònic debat al voltant un Echkart entès com a pioner de l’idealisme alemany. “Crec que Eckhart, obligat per les tristes circumstàncies del seu procés teològic contra la seva obra, es va sentir forçat a explicar els aspectes més fonamentals de la seva pròpia síntesi filosofico-teològica; i això, no només oralment, com en el cas de la seva professió pública de fe, davant de notari, a l’església dominicana de Colònia (13 de febrer del 1327), sinó també per escrit, en haver de defensar-se davant dels seus censors (a primers del 1326 i a la tardor d’aquell mateix any). Suggereixo que tornem la nostra mirada a les actes del procés colonial del 1326”, assenyala.
Per a Saranyana, el fons del procés colonial ofereix dos temes filosòfics d’interès: la qüestió de la participació, amb el seu correlat lògic de l’analogia, i el tema de l'”esse”, que es pot entendre com a ésser o essència. “No hi ha cap al·lusió -ni en el procés colonial, ni a la butlla papal que el va condemnar ja mort- al tema de la prioritat de l’intel·lecte sobre l”esse’. Aquesta doctrina ja havia estat abandonada per Eckhart abans del seu segon magisteri parisenc. Hi ha, doncs, dos Eckharts, només el segon va ser jutjat a Colònia, però únicament en la mesura que va posar la seva síntesi filosòfico-teològica a l’abast del poble d’Estrasburg. El procés, finalment, només va tenir en consideració alguns aspectes de la síntesi teològica, deixant fora de perill la llibertat d’investigació en els temes ontometafísics”, conclou l’acadèmic.
