Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat a la revista corporativa “El dentista” en la seva edició de juny del 2021
François Rabelais
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vice-president de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Rabelais: médico, sacerdote y librepensador”, que ha publicat a l’edició corresponent a juny de la revista corporativa “El dentista”, dirigida per Antonio Bascones, president de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya.
En aquest article, l’acadèmic esbossa la figura del metge i escriptor francès François Rabelais, referent de l’humanisme renaixentista. “És autor de quatre llibres dedicats a Pantagruel i Gargantua que són una fita en la literatura universal. Va ser un monjo conreador de llengües clàssiques, metge, jurista i novel·lista de gran imaginació. També pare de tres fills”, inicia Callabed el perfil de l’autor, detenint-se tant a la seva faceta com a metge, que va exercir durant anys, com a la d’escriptor, en què va destacar des de les seves primeres obres.
“Com a metge no va coincidir amb els seus col·legues en alguns costums professionals de l’època com eren degustar les orines (deia que preferia degustar el vi). Abominava les sagnies que diu debiliten el malalt. No va creure que la malaltia fos un càstig de Déu ni que es pogués curar invocant als sants. Va creure en els ensenyaments de Galè i Hipòcrates, que preconitzen l’observació del malalt, l’equilibri dels humors i, sobretot, higiene, vida sana i aire pur. Va adquirir reputació com a metge introduint espècies vegetals com el meló o la carxofa i amb el redescobriment de remeis antics. Va actualitzar en terapèutica les virtuts del garum, una salsa feta de vísceres fermentades que a l’antiga Roma es considerava afrodisíaca, i l’escorça d’om per cicatritzar ferides.
Dr. Joaquín Callabed
L’acadèmic recorda com Rabelais va inventar un aparell per reparar els ossos que va anomenar ‘glossocomion’, així com el ‘syringotomo’ per curar les ferides del ventre. Amb ells va assegurar haver salvat nombroses vides. Va considerar que la bogeria era un tipus de malaltia que es podia tractar quan la majoria de metges deien als que patien algun dels brots psíquics pacients ‘posseïts’ i els maltractaven per exorcitzar-los. “Els seus tractaments li van donar una gran reputació i pustulosos i coixos acudien de lluny per consultar-li. Defensava igualment la virtut del riure per a totes les malalties on la bilis fora excessiva. Alguns admiradors moderns li atribueixen l’origen uterí de la histèria en la dona i nous tractaments per a la sífilis”.
Callabed recorda també que Rabelais va basar la seva ciència en la lectura atenta dels textos antics i va publicar una edició completa de les obres del metge grec Galè, així com la primera traducció del llatí i després del grec de les observacions d’Hipòcrates. Com a escriptor, l’acadèmic assenyala la gran creativitat i llibertat que l’autor va mostrar en la seva obra. “Aviat va declarar personalment la guerra a tota mena de censura. Tot el seu esperit crític amb les institucions i persones que va conviure ho va plasmar en els seus quatre llibres que van tenir importants problemes amb la censura”, assenyala.
