Ignacio Buqueras, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol, president d’honor de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Dia Internacional del Patrimoni Mundial”, escrit amb motiu d’aquesta celebració establerta per la Unesco el 16 de novembre passat en commemoració de la signatura de la Convenció sobre Patrimoni Mundial Cultural i Natural del 1972.
Dia Internacional del Patrimoni Mundial
El passat dia 16 vam celebrar el Dia Internacional del Patrimoni Mundial, promogut per la Unesco, i amb aquest motiu vam inaugurar a Cartagena el primer fòrum “Patrimoni militar espanyol amb projecció mundial”. El 16 de novembre de 1972 es va signar a París la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural. El seu objectiu era protegir el deteriorament imparable d’alguns dels monuments emblemàtics mundials, referents de la cultura dels pobles en el transcurs de la història. L’alarma del moment va ser la construcció de la presa d’Assuan, a Egipte (1959-1970), que amenaçava la destrucció de les poques restes de la cultura Núbia. Una crida d’atenció impactant va ser el greu incendi de la Catedral de Notre Dame el 2019, que en tots va despertar una preocupació profunda que hem de traduir en una presa de mesures previsores i una sensibilització de la població.
El 1999, a l’etapa de Federico Mayor Zaragoza com a director general de la Unesco (1987-1999), la protecció va cobrir el Patrimoni Mundial i Immaterial de la Humanitat, que acull, protegeix, i projecta les tradicions orals, les llengües, la música , els costums, la medicina tradicional, la gastronomia… Espanya, tot i ser un dels primers països a signar, l’any 1953, la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, fins al 1984 no va aconseguir incloure béns a la llista oficial de la Unesco. El 2 de novembre de 1984 va aconseguir cinc primeres declaracions: Centre Històric de Còrdova; Alhambra i Generalife de Granada; Catedral de Burgos; Monestir i Lloc de l’Escorial a Madrid; Palau Güell, Parc Güell i Casa Milà a Barcelona, obres d’Antoni Gaudí.
Són 50 declaracions del Patrimoni Cultural i Material, i 19 les declaracions del Patrimoni Immaterial. Això fa un total de 69 declaracions, cosa que ens dóna una idea del patrimoni ric i variat, tant natural com cultural i immaterial d’Espanya. Això no obstant, majoritàriament, els espanyols no són coneixedors de la nostra riquesa, del seu valor, de la seva importància i transcendència. Tots, des de nens, hauríem de rebre una pedagogia sobre el nostre patrimoni mundial. No hi ha comunitat autònoma que no tingui cap bé declarat. Exposat el que hem dit, comprendran la meva decisió de fer un pas endavant al costat de destacades personalitats per actuar en un sector necessitat de màxima atenció, protecció i col·laboració.
L’any 2018 vam constituir Adiprope, Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya, que presideixo. Part fonamental del nostre patrimoni és el nostre idioma, l’espanyol, la segona llengua materna més parlada al món amb gairebé 600 milions d’hispà parlants. Assumim les conclusions de l’Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol (2013-2017), el Comitè Executiu del qual vaig presidir. Aquest any organitzem i celebrem el desè aniversari.
Des de primers d’any, Adiprope ha esdevingut la Fundació Adiprope per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya. Dins dels nostres objectius estan fer campanyes de divulgació intenses, mitjançant la publicació de llibres, celebració de conferències, seminaris i la seva projecció, l’organització d’exposicions, la realització de viatges culturals i, sobretot, la convocatòria d’un Congrés Nacional Escolar per motivar als escolars espanyols a escriure relats i fer dibuixos sobre el nostre Patrimoni Mundial, la creació de cursos postgraus, com ara el desenvolupat amb la Universitat Politècnica de Madrid sobre Gestió Sostenible del Patrimoni o la constitució d’Amics del Patrimoni Mundial.
Fa poques dates, hem promogut la tercera edició del llibre “El Patrimonio Mundial, Cultural, Natural e Inmaterial de España”, ampliada i millorada, amb la incorporació de Madrid Paisatge de la llum, Passeig del Prado i el Buen Retiro, paisatge de les arts i les ciències; Ceràmica de Talavera i Pont de l’Arquebisbe, i els Cavalls del Vi de Caravaca de la Cruz, declaracions de fa tres anys per la Unesco. La seva edició per McGraw Hill ens ha suposat múltiples i tenaces gestions, que hem desenvolupat amb il·lusió, eficàcia i tenacitat, amb uns evidents excel·lents resultats.
Recentment, hem creat la figura d’ambaixador/a honorari/ària del Patrimoni Mundial d’Espanya per distingir destacades personalitats que volen col·laborar activament en la projecció del nostre Patrimoni Mundial. Fins ara han rebut el títol Plácido Domingo, Valentí Fuster, el pare Ángel García, Carmen Posadas, Raphael, Mario Vargas Llosa, Iberia i l’Acadèmia de la Diplomàcia del Regne d’Espanya. A l’àmbit de l’associació vam constituir el Consell Assessor d’Adiprope, que presideix Federico Mayor Zaragoza, que va ser un excel·lent director general de la Unesco. Vull concloure aquesta presentació en la seguretat que la nostra feina està al servei del nostre Patrimoni Mundial, Espanya i els espanyols. Tots els espanyols n’hem d’estar orgullosos, manifestar-ho, difondre’l i promocionar-ho.