Apadrinat pel Nobel Edmund Phelps, el jurista i economista Juan Vicente Sola ingressa com a acadèmic
Juan Vicente Sola, doctor en Dret i Economia, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar divendres passat, 1 de juny, a Barcelona. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Pluralismo y corporativismo: el freno a la economía dinámica”. Li va contestar en nom de la corporació l’acadèmic d’honor i premi Nobel d’Economia el 2006 Edmund Phelps.
Sola va iniciar la seva exposició fent referència a les bases de convivència política de les democràcies actuals: l’individualisme, el pluralisme i el constitucionalisme, plantejant com el seu principal fre el corporativisme, per a partir d’aquí desenvolupar les estratègies per identificar les seves diferents formes, algunes amb un gran predicament polític, i establir les millors estratègies per combatre-ho. “A les societats democràtiques modernes l’individualisme, el pluralisme i el constitucionalisme són les bases de la convivència política -va iniciar el nou acadèmic el seu discurs-. Això requereix les restriccions a la durada dels governants, la separació de poders i els frens i contrapesos com a límits a la concentració monopolista del poder”.
“Tot i així -va prosseguir-, l’individualisme, el pluralisme i el constitucionalisme tenen un fort adversari. És el corporativisme, forma tradicional i recurrent de la teoria política i econòmica que pretén resoldre els mateixos problemes que el pluralisme i el constitucionalisme, però amb respostes totalment diferents. el corporativisme implica estructures de clan, de raça, de religió, d’organització econòmica o militar integrades en el govern amb el propòsit d’aconseguir una activitat nacional coordinada. Conformen un sistema polític excloent-ne el pluralisme i la competència política de la democràcia”.
Sola va concloure que, en les seves diferents formes, el corporativisme és un moviment que se sol definir en oposició a formes establertes, amb tints autoritaris, populistes i antidemocràtics que suposen un autèntic i constant fre al dinamisme econòmic en les societats occidentals.
