L’Excmo. Dr. Sr. Sheldon Glashow va ser guardonat amb el Premi Nobel per les seves contribucions fonamentals al desenvolupament de la teoria que unifica dues de les forces essencials de la natura: la interacció electromagnètica i la força feble. Entre les seves aportacions més destacades hi ha la predicció del corrent neutre feble, un concepte clau per al progrés de la física teòrica i experimental.
L’Univers està regit per quatre forces fonamentals: la gravetat, l’electromagnetisme, la interacció feble —que explica fenòmens com la radioactivitat i els processos nuclears a l’interior de les estrelles— i la interacció forta, responsable de mantenir units protons i neutrons dins el nucli atòmic. Aquesta diversitat d’interaccions planteja una qüestió de fons: si l’Univers és un sistema unificat, ¿no haurien de ser també aquestes forces manifestacions d’un mateix principi?
Al segle XIX, James Clerk Maxwell va fer el primer gran pas en aquesta direcció en demostrar que l’electricitat i el magnetisme eren dues cares d’una mateixa interacció. En aquesta mateixa línia de pensament, l’any 1960, l’Excmo. Dr. Sr. Glashow va formular un model teòric que integrava l’electromagnetisme de Maxwell amb la força feble descrita per Enrico Fermi, donant lloc a la denominada interacció electrodèbil.
Tot i que aquestes dues forces es manifesten de manera molt diferent, tant en intensitat com en abast, la teoria proposada per l’Excmo. Dr. Sr. Glashow va aconseguir unificar-les en un únic marc conceptual. Una de les prediccions clau del seu model va ser l’existència del bosó Z, una partícula elemental l’observació de la qual al CERN l’any 1973 va representar un dels grans fites en la història de la física moderna, confirmant de manera experimental la validesa de la seva teoria.
