Acadèmic d’Honor

Premi Nobel de Química 2005

Data d’ingrés: 17/07/2018

Discurs de resposta: Dr. Ramón Cugat Bertomeu

Químic i professor universitari americà, guardonat amb el Premi Nobel pels seus treballs en el camp de la química orgànica, concretamente en les reaccions de metàtesi, que han permès sintetitzar substàncies amb escassos tòxics de deixalles.

Richard R. Schrock va obtenir la seva llicenciatura a la Universitat de Califòrnia a Riverside el 1967 i el seu doctorat a la Universitat de Harvard el 1971. Posteriorment, va realitzar una estada postdoctoral d’un any a la Universitat de Cambridge amb una beca de la NSF, seguida de tres anys al Departament de Recerca i Desenvolupament Central d’E. I. duPont de Nemours and Company. L’any 1975 es va incorporar al M.I.T., on va assolir el rang de professor titular el 1980 i va ser nomenat Professor de Química Frederick G. Keyes el 1989. Actualment, és Professor Emèrit al MIT, a més d’ocupar la càtedra George K. Helmkamp a la Universitat de Califòrnia a Riverside i ser Professor Convingut a ISIS, Universitat d’Estrasburg.

La seva recerca se centra en la química organometàl·lica de complexos de molibdè i tungstè amb alquilidens i alquilidins en estats d’oxidació elevats, així com en els mecanismes de reaccions catalítiques associades a aquests compostos, especialment en metàtesi d’olefines. És conegut principalment pel descobriment dels complexos d’alquilidè en alt estat d’oxidació mitjançant l’abstracció d’hidrogen alfa en complexos metàl·lics alquil. En els darrers anys, ha aplicat aquesta química a la polimerització controlada d’olefines cícliques mitjançant la polimerització per obertura de l’anell per metàtesi (ROMP) i a la síntesi orgànica en col·laboració amb Amir H. Hoveyda.

Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut nombroses distincions, entre elles el Premi ACS en Química Organometàl·lica (1985), el Premi Harrison Howe (1990), el Premi Alexander von Humboldt (1995), el Premi ACS en Química Inorgànica (1996) i la Medalla Bailar de la Universitat d’Illinois (1998). També va rebre el Premi Cope Scholar de l’ACS el 2001 i va ser reconegut com a Conferenciant i Medallista Sir Geoffrey Wilkinson (2002) i Conferenciant del Premi Sir Edward Frankland (2004). A més, ha estat guardonat amb el Premi F. Albert Cotton en Química Inorgànica Sintètica (2006), la Medalla Theodore Richards de l’ACS del Nord-est (2006) i la Medalla August Wilhelm von Hofmann de la Societat Química Alemanya (2005). L’any 2005, va ser un dels guardonats amb el Premi Nobel de Química, juntament amb Y. Chauvin i R. H. Grubbs. El 2014 va rebre el Premi Paracelsus de la Societat Química Suïssa. També ha estat distingit amb doctorats honoris causa per les universitats de Saragossa, Rennes, St. Andrews i RWTH Aachen. És membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i membre estranger de la Royal Society. Durant vuit anys, va ser Editor Associat de Organometallics i ha publicat més de 615 articles científics.