Acadèmic Honorari
Premi Nobel de Medicina
Premi Nobel de Medicina 1991
El Dr. Erwin Neher, metge i biòleg alemany, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina el 1991 pels seus descobriments en el camp de la psicobiologia i l’electrofisiologia cel·lular. Les seves investigacions han permès un avenç fonamental en la comprensió dels mecanismes que regulen l’activitat cel·lular a través dels canals iònics de les membranes.
Formació i trajectòria
Neher va estudiar bioquímica a les universitats de Munic i Wisconsin, als Estats Units. Es va doctorar el 1970 i va treballar en institucions prestigioses com l’Institut Max Planck, l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i les universitats de Wisconsin, Yale i Göttingen.
Al llarg de la seva carrera, es va centrar en desenvolupar un mètode de mesura electrofisiològica d’alta resolució, que permet analitzar l’activació d’un sol canal iònic a la membrana cel·lular. Gràcies a aquest avanç, va aconseguir comprendre com els fluxos d’ions regulen la conducció nerviosa, la plasticitat sinàptica i processos cel·lulars essencials, com la secreció d’hormones i llet a les glàndules mamàries.
Impacte científic i mèdic
Un dels seus descobriments més rellevants va ser el paper del calci com a missatger intracel·lular, clau en la activació i regulació de múltiples processos biològics. El seu treball ha estat fonamental per al desenvolupament de nous fàrmacs, contribuint a la medicina clínica i la recerca biomèdica.
La tècnica desenvolupada per Neher ha permès, per primera vegada, l’estudi aïllat dels canals iònics, cosa que ha revolucionat el coneixement sobre la senyalització cel·lular en neurones, músculs i cèl·lules endocrines. Aquests avenços han millorat la comprensió de la comunicació intercel·lular i han impulsat la innovació en el tractament de diverses malalties neurològiques i endocrines.
