L’Excm. Sr. Dr. Alberto Maestre Fuentes, Doctor en Història, ingressa com a Acadèmic de Número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, amb el discurs “La descolonización inconclusa: Timor Portugués y la interrupción de la independencia (1950-1975)”.

Respon: Excm. Sr. Dr. Pablo-Ignacio de Dalmases y de Olabarría, Doctor en Història

Sala d’actes (A) de la seu de Foment del Treball. Via Laietana, 32, Barcelona

Dimarts, 3 de novembre de 2026

18:30 h

Format: Presencial i streaming

Inscripció: Es prega confirmació d’assistència a Secretaria: secretaria@raed.academy o al tel. 93 667 40 54

La descolonització inconclusa: Timor Portuguès i la interrupció de la independència (1950-1975)

L’anàlisi de l’evolució històrica de Timor Oriental requereix partir d’una aproximació al període precolonial i al procés d’implantació de la presència portuguesa al territori. L’arribada dels portuguesos i la posterior consolidació del seu domini polític i administratiu constitueixen elements fonamentals per comprendre la configuració històrica, social i política de l’actual Estat timorès.

Dr. Alberto Maestre

De la mateixa manera, resulta imprescindible examinar l’impacte de la Segona Guerra Mundial al territori. Les operacions militars desenvolupades després de la intervenció de les forces aliades i la posterior ocupació japonesa van tenir profundes conseqüències per a la població local i van alterar significativament les dinàmiques polítiques i econòmiques de la colònia. Posteriorment, especialment a partir de la dècada de 1950, l’administració portuguesa, en el context de l’Estado Novo, va intensificar els mecanismes de control polític i administratiu, alhora que va promoure polítiques orientades a reforçar la integració del territori en l’estructura colonial portuguesa.

La transformació de Timor Portuguès en província d’ultramar es va produir en un context internacional marcat per l’expansió dels principis d’autodeterminació i descolonització impulsats per les Nacions Unides després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta nova realitat internacional va generar tensions creixents entre la política colonial portuguesa i les demandes emergents d’emancipació política.

En aquest context, el desenvolupament del nacionalisme timorès, unit als profunds canvis polítics produïts a Portugal després de la Revolució dels Clavells de 1974 i la caiguda del règim autoritari, va obrir un nou escenari per a la resolució de la qüestió colonial. L’inici del procés de descolonització va situar l’autodeterminació del territori com a objectiu prioritari de l’administració portuguesa. Tanmateix, aquest procés es va veure condicionat tant per les divisions existents entre les principals forces polítiques timoreses com per la creixent intervenció d’Indonèsia en els afers interns del territori.

L’escalada de les tensions polítiques i militars va culminar amb la proclamació unilateral de la independència de Timor Oriental el 28 de novembre de 1975. No obstant això, aquesta situació va tenir una durada efímera, ja que el 7 de desembre de 1975 Indonèsia va llançar una invasió a gran escala que va conduir a l’ocupació i posterior annexió del territori.

L’ocupació indonèsia es va prolongar durant més de dues dècades i va estar marcada per una intensa resistència política i armada, així com per una creixent implicació de la comunitat internacional en la recerca d’una solució al conflicte. Finalment, després del referèndum d’autodeterminació celebrat el 1999 i el posterior procés de transició auspiciat per les Nacions Unides, Timor Oriental va accedir plenament a la independència el 20 de maig de 2002, culminant així un prolongat procés de descolonització i construcció estatal.

Seguir l’esdeveniment en directe

Podreu seguir l’esdeveniment en directe des d’aquesta mateixa pàgina.